Sonatas for guitar.
Álvaro Rodríguez F.J.
Obres de Manuel Ponce, Federico Moreno Torroba, Joaquín Turina i Antonio José.
La Mà de Guido, 2018.
La principal virtut d’aquest CD editat per La Mà de Guido és presentar quatre sonates per a guitarra escrites en un interval ben curt de temps, totes entre el 1925 i el 1933. Això permet fer una comparativa estètica entre la Sonatina de Federico Moreno Torroba (un veritable hit guitarrístic), la Sonata de Joaquín Turina (una altra referència obligada), la romàntica Tercera Sonata del mexicà Manuel Ponce i la meravellosa Sonata d’Antonio José (interessant el documental que se li ha dedicat fa poc), que fa volar la guitarra a dimensions inaudites.
Tenir aquestes quatre obres de costat permet jugar a trobar-hi similituds i diferències. Les tres primeres –que tingueren Andrés Segovia com a dedicatari i promotor– tenen un marcat caràcter castís. De fet, l’estètica de Turina i Moreno Torroba (que començaren a escriure molt abans del cop d’Estat franquista) plauria enormement el règim, en una complaença que no pot quedar més lluny del que passà amb Antonio José, afusellat pels sublevats el 1936, quan tenia 33 anys i una prometedora carrera pel davant…
El CD acaba precisament amb la Sonata d’aquest excepcional compositor burgalès, que obria un horitzó nou a l’instrument projectant-lo molt més enllà dels seus modismes típics i allunyant-lo del folklorisme a què encasellarien precisament autors com Turina i Moreno Torroba. L’aproximació que fa Álvaro Rodríguez a aquest repertori és solvent de cap a peus; més encara si tenim en compte el grau d’exigència tècnica del repertori abordat. Però, malgrat la pulcritud sonora, la diligència tècnica i la tímbrica acurada i diversa de Rodríguez, les seves versions tenen un quelcom “d’anar per feina” que no acaba de permetre que el discurs musical prengui tota la volada que s’hi intueix.
