LA CASA DELS CANTS – NADAL AL PALAU. CONCERT DE SANT ESTEVE. Cor Petits de l’Orfeó Català (Gemma Tatay, directora), Cor Mitjans de l’Orfeó Català (Glòria Fernàndez, directora), Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora), Cor de Noies de l’Orfeó Català (Buia Reixach i Feixes, directora), Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, codirectors), Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director), Orfeó Català (Pablo Larraz, director; Montserrat Meneses, sotsdirectora). Adrià Aguilera, Jordi Armengol, Pau Casan, Maria Mauri, Pau Perera i Albert Guinovart, pianistes. Joan Seguí, orgue. Cosmos Quartet (Helena Satué i Bernat Prat, violins; Lara Fernández, viola; Oriol Prat, violoncel). Joan Roca, clarinet. Marc Cabero, percussió. Ariadna Casals, coreografies. Laura Aubert i Adrià Aubert, guió i dramatúrgia. Adrià Aubert, direcció escènica. Laura Rosel, presentadora. Pablo Larraz, direcció artística. PALAU DE LA MÚSICA. 26 DE DESEMBRE DE 2023.
Tal com s’esperava, el Concert de Sant Esteve va ocupar la tarda del dia dels canelons i un nombrós públic va coronar fins a l’última llotja de l’auditori modernista. Novament retransmès per TV3, Catalunya Ràdio i Catalunya Música, a més de Palau Digital, el tradicional concert nadalenc culminava un any històric per als cors de la institució, en haver recollit una bona cistella d’objectius acomplerts, especialment en el marc de les gires i les cites internacionals. L’atzar va voler fer coincidir el cent desè aniversari del concert amb l’Any Casals, que, cinquanta anys després de la seva mort, estava obligadament present al programa d’enguany, variat i amb més d’una sorpresa.
En una aposta més instrumental que l’edició anterior, la formació Cosmos Quartet i el clarinetista Jordi Roca van ser els convidats d’acompanyar els cantaires de les diverses formacions i aportar reforç a les parts més “clàssiques” del programa –com El Messies de Händel–, i un punt de mainstream en algunes altres de més modernes, especialment en les obres del compositor noruec Ola Gjeilo. En aquest sentit, la coreografia hi va ser un element molt present. Tot i així, en l’intent d’apropar o ruixar la nadala catalana amb aires contemporanis, se’n van deixar a la capsa dels ornaments algunes de ben tradicionals –com Fum, fum, fum o Santa nit– que en darreres edicions sí que hi van tenir lloc.
Enguany les efemèrides van venir de bracet d’una lluna plena que es va escolar al programa i va ser la raó d’un parell de peces força adients. Així es justifica l’aparició de Tomàs Molina, l’home del temps de TV3 acompanyant la mestressa de cerimònies, Laura Rosel; dos rostres ben coneguts que apugen el nivell mediàtic respecte de l’any anterior.
Pel que fa a la música, cal dir en primer lloc que el nivell artístic, tècnic i general, tant de l’equip i dels cantaires, es va mantenir o fins i tot superar, especialment en el registre juvenil del planter de l’Orfeó. Així doncs, petits, mitjans i joves van oferir un primer entrant molt entusiasta amb una molt entregada Glòria Fernàndez des del faristol dirigint l’estrena d’Oh Jesús de ma infantesa, del compositor Josep Ollé i Sabaté sobre poema de Joan Maragall. Petits i joves van divertir en tots els números gràcies a les directores Gemma Tatay i Glòria Coma i Pedrals. Van arrencar somriures algunes peces com Nadal en banyador de Francesc d’Assís Pagès o La pastora Caterina, arranjada per Elisenda Fábregas, ben guiats per les cordes del Cosmos Quartet. Altres moments destacats van ser Món de nit d’Anna Campmany amb coreografia curiosa i música molt evocadora i A puppet’s dream de Darius Lim.
El Cor de Noies va firmar dues bones estrenes abans d’escalfar veus amb l’Elies de Mendelssohn. Una de les quals va ser L’anunciació als pastors de la compositora Mariona Vila, un arranjament sorprenent i imaginatiu que va ser una de les joies de la primera part. En un registre més convencional –tot i que molt emotiu–, l’Orfeó tocava terra i cel amb The ground d’Ola Gjeilo abans d’apujar el llistó amb un cor d’El Messies –“For unto us a child is born”– sota la direcció de Pablo Larraz.
El gruix del programa va estar dedicat a Casals amb una selecció del seu evocador El pessebre, quasi celestial en “L’estel” ofert pel Cor de Cambra. Va seguir-lo un angelical “Plor de l’infant”, ja amb el cos de l’Orfeó, dirigit amb saviesa per Montserrat Meneses, i el culminaren tots plegats, amb més jovent de reforç, un poderós i memorable “Glòria”, amb Xavier Puig dalt del podi. Les mans de Joan Seguí van repassar a l’orgue la Toccata in seven de John Rutter durant l’interludi televisiu.
Amb un globus lunar flotant, el públic va ser sorprès, passat l’equador del concert, després d’unes breus pinzellades temàtiques de Tomàs Molina i, en aquest context de penombra, es van interpretar Dark & luminous night de Gjeilo, Ballade to the moon de Daniel Elder i l’estrena de Tempest d’Ekrem Eli Phoenix, que van deixar moments realment destacables. Noies, joves i professionals van estrenar Les quatre estacions de Jordi Cornudella, obra densa i amb personalitat, dirigida per Oriol Castanyer.
Al tram final, ja amb totes les edats reunides dalt de l’escenari, van cantar l’última estrena, Un ram de nadales de Joan Vives i Sanfeliu, que va complaure els més tradicionals amb una composició d’envergadura i plena de detalls, que va passar per El desembre congelat i El petit timbaler, entre d’altres. Larraz, amb l’experiència d’altres edicions, va saber equilibrar les textures i guiar músics i cantaires per cloure una vetllada gran, familiar i emocionant que va satisfer les expectatives un any més. Un Cant de la Senyera participatiu i El Noi de la Mare amb Guinovart des del piano acomiadaven el concert.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
