Obres de Granados. Diego Ramos, piano. Orpheus, 2017
No es pot explicar la gran qualitat interpretativa d’aquesta versió de les Danzas españolas de Granados sense fer un cop d’ull a la formació del pianista Diego Ramos, rebuda d’Alícia de Larrocha, Esteban Sánchez i el gran pedagog Vitaly Margulis. Aquesta sòlida formació del pianista nascut a Algesires ajuda a explicar els resultats d’aquesta bellíssima i tan interessant versió de las Danzas españolas. La seva concepció musical vers aquestes obres assoleix una versió plena de color però també d’equilibri, rica en l’ús de les dinàmiques però controlada en els efectes excessius, melòdicament carregada d’un regust popular però oferta sense deixar escapar tot el detall a nivell harmònic i rítmic que s’hi concentra. Un Granados elegant, noble, refinat i clar. Els moments subtils, sublimment interpretats, com les cèlebres “Oriental” o “Melancòlica” o aquells en què la profusió rítmica de l’“Andaluza” o del “Bolero” –que tanca la sèrie– i que han d’emergir en la seva justa proporció, repercuteixen perquè aquest corpus pianístic s’ompli de colors curosament realitzats i així assolir una versió aprofundida i allunyada d’efectes buits de contingut. Tècnicament impecable, de Ramos n’admirem l’elegància en el lligat i la seva acurada realització de les qüestions vinculades a l’harmonia i els diferents acompanyaments rítmics. Un treball aprofundit, meticulós, que denota la qualitat pianística i l’assimilació musical que ha rebut dels seus mestres i que ha sabut consolidar i plasmar d’una manera del tot encertada.
