CONCERT FINAL CONCURS INTERNACIONAL TENOR VIÑAS. Premiats en la 56a edició del Concurs. Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Dir.: Santiago Serrate. LICEU. 27 DE GENER DE 2019.
Com ja és tradició, cada gener la ciutat s’omple de cant per acollir una nova edició del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas… i ja en van 56! Un concurs que situa Barcelona durant uns dies com la capital de la lírica amb centenars de cantants arribats d’arreu del món que competeixen pels guardons que diumenge a la tarda es van entregar al Gran Teatre del Liceu. La prova final oberta al públic de divendres passat, 25 de gener, va provar –sobretot a la segona part– que aquesta edició acollia cantants interessants i amb personalitat, tot oferint varietat de repertori més enllà dels hits –que van ser presents però sense gaires bisos–, cosa que és d’agrair en una competició de cant.
El tradicional concert final de guardonats d’aquesta edició, al Liceu, diumenge 27 de gener, s’inicià amb el guanyador del premi al millor intèrpret d’oratori i lied, un guardó que uneix tres premis, el de la Fundació “la Caixa”, la Fundació Victoria de los Ángeles i l’Associació Franz Schubert, i que recaigué sobre el baríton estatunidenc Jacob Scharfman, el qual, format a la Juilliard School de Nova York, actualment és membre de l’Opera Studio del Salzburger Landestheater. Una veu interessant, que diu bé el lied –com demostrà a la prova final– i que en aquesta ocasió interpretà feliçment “Gott sei mir gnädig” de Paulus de Mendelssohn, amb el sempre solvent acompanyament pianístic d’Anna Crexells. Un dels hits del repertori arribà amb el tenor Juan de Dios Mateos, guardonat amb el Premi Extraordinari Plácido Domingo al millor cantant espanyol i Premi Extraordinari de la Fundació de Música Ferrer-Salat, que interpretà “Ah mes amis!” de La fille du régiment de Donizetti. El tenor mostrà facilitat per a l’agut amb una veu lleugera, de volum, però, limitat.
El contratenor coreà Siman Chung, receptor del sisè premi, sorprengué amb la interpretació de l’ària “Dove sei, amato bene” de Rodelinda de Händel –que precisament es veurà en escena pròximament al Teatre– mostrant un gran treball dramàtic d’interiorització de la peça i una adequació absoluta al seu bell color de veu en aquesta ària introspectivament exquisida si s’interpreta com cal. Primer interpretà “Son reo, l’error confesso” de Mitridate, re di Ponto de Mozart amb menys adequació en la part de la coloratura. El sisè premi recaigué en la mezzosoprano ucraïnesa Valentyna Pluzhnikova, més adequada a “O mio Fernando” de La favorita de Donizetti que a l’“Smanie implacabili” de Così fan tutte, pel que fa preveure que la seva veu vellutada podria ser més adequada per als rols belcantistes. La primera part es clausurà amb el baríton eslovac Jaka Mihelac, receptor del quart premi, amb bona disposició per a “Avant de quitter ces lieux” de Faust de Gounod i bona execució per a “Largo al factotum” d’Il barbiere di Siviglia de Rossini.
La segona part s’inicià amb el tradicional lliurament de premis, al qual seguí la participació del tenor xinès Long Long, que rebé el tercer premi d’enguany. Interpretà amb resolució “La donna è mobile” de Rigoletto de Verdi i amb bon gust interpretatiu l’ària de la flor de Carmen de Bizet amb el pianíssim final. Una de les veus més interessants de l’edició la presentà la soprano nord-americana Liv Redpath, que interpretà de manera exquisida la no gens fàcil “Deh vieni non tardar” de Le nozze di Figaro de Mozart, una ària que fou un bàlsam enmig de les tantes show-stopping àries que conformaren el programa. Formada també a la Juilliard School de Nova York, mostrà una línia de cant adequada i bon gust interpretatiu. Després de l’ària de Mozart seguí l’escena final de La sonnambula de Bellini “Ah non credea mirarti… Ah non giunge”. L’ària fou executada de manera brillant, tot creant l’intimisme necessari, mentre que en la cabaletta, malgrat els recursos aguts mostrats, abordà de manera massa lliure la coloratura final. Detalls que sens dubte anirà polint.
El primer premi recaigué en la soprano russa Aigul Khismatullina i el tenor peruà Ivan Ayon, ambdós posseïdors d’un instrument potent i amb possibilitats. La soprano interpretà “Caro nome” de Rigoletto mostrant que domina els tres terços, una veu que corre bé pel teatre i que no mostrà cap dificultat per a l’agut, com quedà demostrat més endavant amb la interpretació de “Der Hölle Rache” de Die Zauberflöte de Mozart amb resultat més brillant. Per la seva banda, el tenor peruà posseeix un color de veu bellíssim i una potència adequada per a l’òpera, que de ben segur anirà modulant amb el temps. A “Una furtiva lacrima” de L’elisir d’amore de Donizetti exhibí una bona línia vocal, però a “Che gelida manina” de La bohème de Puccini mancà una mica més de treball en les dinàmiques i en la manera de dir, sobretot als fragments del passatge de la veu. Tots els artistes estigueren acompanyats per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Santiago Serrate.
Imatge destacada: © Antoni Bofill
