CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. Cor Madrigal. Dir.: Mireia Barrera. Obres de Leoš Janáček, Paul Hindemith, Benjamin Britten, Eduard Toldrà, Joaquim Serra, Ricard Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Mariona Vila. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. 7 DE JULIOL DE 2019.
El diumenge 7 de juliol vam tenir ocasió de viure un dels moments més emotius de la vida del Cor Madrigal: el comiat de la directora titular Mireia Barrera, que ha ocupat el càrrec durant vint-i-sis anys.
Aquest concert formava part de la gira de comiat de Mireia Barrera com a directora titular del Cor Madrigal. Barrera ho era des del 1993, quan va rebre l’encàrrec de part del fundador i anterior director, Manuel Cabero. Durant aquests anys Barrera ha aconseguit consolidar el Cor Madrigal com un dels cors de referència de casa nostra, sobretot pel que fa a la interpretació de repertori contemporani, principalment català.
El Cor Madrigal va ser fundat per Manuel Cabero l’any 1951; tot i que després d’una pausa, el relleu va passar a Mireia Barrera l’any 1993. Al llarg de la seva història el Cor Madrigal ha dut a terme un gran nombre d’activitats, entre les quals l’enregistrament de la música coral de Joaquim Homs amb motiu del centenari del seu naixement (2007), així com la participació en diverses produccions d’òperes al Gran Teatre del Liceu. De fet, des de la temporada 2012-13 és cor adscrit a L’Auditori i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona. Ha estat, per tant, una carrera ascendent que ara arriba a la culminació amb aquest canvi d’etapa. Mireia Barrera es pot sentir francament orgullosa de la feina feta en haver portat el Cor a un nivell excel·lent, tal com es va comprovar en aquest concert, integrat per obres especialment significatives en la història del Cor durant aquesta etapa.
La primera part va consistir en repertori de compositors forans, com Janáček, Hindemith i Britten. Les dues primeres obres, del compositor txec, esdevingueren un inici excel·lent de concert, en tractar-se de peces de bellesa melancòlica i sòbria, especialment contundent la segona, Laska opravdivá, interpretada només pels homes. Les obres següents, les Six chansons de Hindemith sobre textos de Rilke, van brillar en la seva concisió. En darrer lloc vam gaudir de les variades “Choral dances” de l’òpera Gloriana de Britten, sis peces amb aires ballables plenes d’elegància i vitalitat. Van destacar la interpretació de la número 4, “Country girls”, amb només les noies, i la seva contrapartida masculina, la número V, “Rustics and fishermen”. Aquesta part acabà amb l’última d’aquestes danses, la solemne i gairebé processional número VI, “Final dance of homage”, en una interpretació molt cuidada però potser massa lenta. En general, les interpretacions van ser molt pulcres, amb les veus molt ben empastades i amb un gran sentit de la musicalitat, cosa gens fàcil en aquest repertori. De fet, tal com s’indicava en les notes del programa, les peces de Hindemith i Britten van esdevenir veritables reptes per al Cor Madrigal per llur dificultat, però que, tal com va quedar demostrat en aquest concert, van aconseguir superar amb un altíssim nivell.
La segona part va estar centrada en el gran fort del Cor Madrigal: el repertori català contemporani. En efecte, el repertori català ha estat el senyal d’identitat del Cor arreu, tant dins de Catalunya com fora del país. Les tres cançons inicials d’Eduard Toldrà, de les Set cançons tradicionals catalanes, “Matinet me’n llevo jo”, “El pardal” i “No t’espantis Alabau”, interpretacions exquisides i delicades d’unes obres harmonitzades amb molta sensibilitat. Després sentírem el Capvespre de Joaquim Serra, peça de gran delicadesa amb important treball de dinàmiques, des dels pianissimi amb boca closa als fortissimi, que el Cor interpretà amb solvència. Foren especialment interessants les dues peces següents, de L’aire daurat de Ricard Lamote de Grignon i textos de Marià Manent, sobre interpretacions de poesia xinesa. Seguí Manuel Oltra, amb dues: Margalideta i Cançó de bressol, ambdues amb la participació de solistes del propi Cor que mostraren el bon nivell vocal dels seus membres en les intervencions solístiques.
El concert es tancà de manera festiva i desenfadada (si se’m permet dir-ho, exquisidament gamberra) amb les Estellesianes de la compositora Mariona Vila a partir de textos de Vicent Andrés Estellés. Aquesta obra sorgí d’un encàrrec del propi Cor Madrigal a la compositora, i s’estrenà l’any 1996 en una primera versió a cappella. En canvi, en aquesta ocasió vam sentir una recentíssima versió per a cor i piano, interpretat per Jordi Armengol. Els textos d’Estellés són brillants i punyents fins al punt de ser a vegades desconcertants i fins i tot fregant la vulgaritat. La música de Vila aconsegueix fer-ne obres plenes de força, elegants i alhora desenfadades. El Cor Madrigal va transmetre l’esperit juganer de les obres amb veritable entusiasme i (convé dir-ho) amb una pulcra dicció en valencià dels textos d’Estellés. De fet, l’interès per apropar aquests repertoris es va fer palès amb la recitació dels textos de les peces abans de llur interpretació, a càrrec d’Enric Arquimbau i Núria Cano, ambdós membres del Cor.
En resum, va resultar un concert rodó, bona mostra del treball excel·lent aconseguit per Mireia Barrera durant aquest més de quart de segle. El colofó el van posar els discursos finals, de la mateixa Mireia i del fundador de l’agrupació, Manuel Cabero, que elogià la tasca excel·lent de la seva pupil·la. Ambdós acabaren passant el testimoni al nou director, Pere-Lluís Biosca, deixeble a la seva vegada de la Mireia i experimentat director de cors. La vetllada finalitzà amb una deliciosa versió de la sardana Les neus que es fonen d’Enric Morera. Des d’aquí desitgem una nova etapa igualment excel·lent a Mireia Barrera i al Cor Madrigal amb el seu nou flamant director. Esperem veure-ho ben aviat.
Imatge destacada: concert al Palau de la Música Catalana el 7 de juliol de 2019 (obtinguda a www.facebook.com)
