Carta Blanca
Marc Cuevas, Òscar Latorre, Toni Saigi i Carlos Falanga
Underpool, 2018
Pocs dies abans de l’estrena i enregistrament de Carta blanca a l’Estival de Jazz d’Igualada, Marc Cuevas ens explicava que encara no tenia molt clar quin seria el resultat del seu primer projecte com a líder. “El divendres assajarem i ja t’ho podré dir”, comentava amb una rialla absent de tot nerviosisme. I és que per als músics de jazz el risc és, encara que sembli una paradoxa, la seva zona de confort. Cuevas s’ha envoltat d’un quartet de músics experimentats per allunyar-se estèticament del jazz més tradicional a partir d’un ús ampli de l’electrònica, “fugint de la idea de fer una base i tocar-hi a sobre, sinó intentant que es mesclin els elements i a partir d’aquí compondre sense pensar en cap estil”. L’ús de caixes de ritmes, seqüenciadors, sàmplers i sintetitzadors fa que, en molts moments, del jazz només quedi la llibertat perquè els músics aportin la seva pròpia personalitat i es relacionin de manera oberta. Cada tall del disc sembla dur-nos a universos independents i ens proposa camins i direccions per on circular que no troben solució de continuïtat més enllà: des d’un inici totalment electrònic, amb reminiscències a bandes sonores com Blade Runner o a l’últim Bowie, a la interessant mescla tímbrica d’instruments acústics i base electrònica o el contrast de seccions basat en la diferenciació de blocs acústics-electrònics. La idea de cicle melòdic-rítmic repetitiu funciona com a element de cohesió, conjuntament amb l’emoció de no saber què vindrà a continuació, en una proposta que, si bé mostra feblesa estructural des d’una perspectiva global, observada amb més detall ens deixa davant d’una vasta extensió de terreny per descobrir i desenvolupar en forma de textures, timbres i possibilitats de relació.
Imatge destacada: Toni Saigi, Marc Cuevas, Carlos Falanga i Òscar Latorre
