Nessun Dorma
The Puccini Album
Jonas Kaufmann, tenor. Dir.: Antonio Pappano. Orchestra e Coro dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia
Sony Classical. 2015
Aquest és el “veritable” àlbum de Puccini. Ho deia el mateix Jonas Kaufmann a les xarxes socials poques setmanes abans de sortir a la venda aquest seu nou CD dedicat íntegrament a les millors pàgines de les òperes del compositor natural de Lucca. I és que aquest volum editat per Sony Classical, amb qui Kaufmann té contracte d’exclusivitat des de fa tres anys, va intentar ser “sabotejat” en plena campanya de màrqueting per un oportunista nou cedé de Decca Classics amb la compilació dels treballs que el tenor havia fet amb anterioritat amb aquest segell, i que conté tres àries de Puccini procedents d’àlbums antics, junt amb àries del seu volum Verismo, de ja fa uns quants anys.
El cas és que sembla que no hi ha cap repertori impossible per a Jonas Kaufmann. Després de Wagner i Verdi, i un disc desgreixant com el de cançons i àries d’opereta vienesa sortit l’estiu de 2014, a part del seu Winterreise de Schubert amb Helmut Deutsch, Kaufmann torna a la càrrega aquesta tardor amb tot un must al voltant de Puccini. El tenor fa una proposta interessant, que obvia les àries habituals com “E lucevan le stelle” de Tosca o “Che gelida manina” de La Bohème –precisament les que ja es poden trobar en discos anteriors–, però en canvi inclou àries menys habituals de les primerenques Edgar i Le villi –magníficament interpretades pel tenor i que ens revelen el talent d’un dels compositors d’òpera immortals–, en un repàs exhaustiu del repertori tenoril de Puccini. No hi falta ni una de les òperes del compositor italià –salvant Suor Angelica, per motius obvis– i, en el cas de Manon Lescaut, aprofitant la tirada que la química vocal amb Kristine Opolais els ha reportat aquesta temporada passada, s’inclouen dos duos en què surt molt més ben parat el tenor, essent el timbre de la soprano menys lluït en la distància curta. La direcció d’Antonio Pappano al capdavant de l’Orchestra e Coro dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia destil·la estil puccinià pels quatre costats, tot culminant el disc, com no podia ser d’una altra manera, amb un trepidant “Nessun Dorma” de Turandot. Encara no ho hem dit, però Jonas Kaufmann està pletòric. No se’l deixin perdre. Mercedes Conde Pons.
