CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. Concert de Sant Esteve. Cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català (cors: Petits, Mitjans, Infantil, de Noies i Jove). Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Orfeó Català. Pianistes: Laia Armengol, Jordi Armengol, Josep Buforn, Pau Casan, Josep Surinyac. Músics col·laboradors: Ferran Armengol, Robert Armengol (percussions). Raúl Calvo, Josep Antoni Casado, Francesc Colomina, Carlos Megías (trompeta). Gaspar Montesinos, Francesc Palasí (trombó). Francesc Palacios (trombó baix). Joan B. Domènech (tuba). Joan Seguí (orgue). Dir. musicals: Simon Halsey, Pablo Larraz, Esteve Nabona, Buia Reixach, Isabel Mantecón, Glòria Fernàndez, Mercè Pi, Xavier Puig. Dir. escènica: Dani Coma. PALAU DE LA MÚSICA. 26 DE DESEMBRE DE 2017.
Per Mercedes Conde Pons
La festa de l’Orfeó Català el dia de Sant Esteve va tenir enguany com a motiu conductor una de les nadales més tradicionals i conegudes a Catalunya, el Fum, fum, fum. La interpretació de dos nous arranjaments d’Albert Guinovart –compositor convidat de la temporada 2017-18– per a l’ocasió va vertebrar l’inici i el final del concert, primer amb la participació del Cor Infantil i el Cor de Cambra, després amb tots els cors de l’Orfeó Català i novament el Cor de Cambra, com a colofó del concert.
En realitat, però, darrere la idea comuna del Fum, fum, fum es podia entreveure, en aquest segon Sant Esteve que dirigeix Simon Halsey com a titular de l’Orfeó Català i director artístic de tots els cors de l’Orfeó Català, la voluntat explícita de posar en relació tots els cors de la casa al llarg de tot el programa de concert. Si la tradició sempre ha posat al lloc protagonista el cor adult, l’Orfeó Català, des de la incorporació de Halsey es pot veure de forma molt més evident la tendència que és i serà clau en la concepció d’aquest concert i de l’activitat artística de tots els cors de l’Orfeó Català: la col·laboració de tots els cors en projectes comuns i la visualització de la relació de creixement i progressió per etapes d’un cantaire que comenci la seva vida coral des d’infant dins de la gran família que és l’Orfeó Català.
Amb aquest objectiu vertebrador, el programa del concert va girar al voltant de la importància de les nadales en la tradició, tant catalana com europea, amb creacions de John Gardner, Bob Chilcott i Mark Sirett provinents de la tradició anglesa, clàssics cristians com Hodie Christus natus est de J. P. Sweelinck i Drei Könige de Peter Cornelius, fins i tot sud-africans com Come, colours rise de Grant McLachlan i, naturalment, catalans. Enguany sonaren la Cançó de bressol de la Verge de Lluís M. Millet, L’àngel de la son de Joan Lamote de Grignon, Pastors ben alegres de Xavier Boliart i diversos arranjaments d’Albert Guinovart sobre clàssics com El petit vailet, El dimoni escuat, el Fum, fum, fum, un Christmas medley, que va servir com a interludi musical durant la pausa televisiva, i una nova composició escrita sobre el poema “Mira’ns i prou” de Narcís Comadira, artista convidat de la temporada del Palau de la Música. El programa l’arrodonien fragments del Glòria de John Rutter i un passatge de l’Oratori de Nadal de J. S. Bach i dos fragments de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnsohn, estrenada a Europa per l’Orfeó Català el mes d’octubre passat.
La coherència temàtica del programa oferia, en canvi, un contrast estilístic constant a nivell musical, cosa que va dotar de varietat el concert, gràcies, també, a la constant rotació coral sobre l’escenari, un fet que esdevé sens dubte un bon al·licient auditiu. Així i tot, la resolució escènica dels constants moviments, dirigida per Dani Coma, va tenir una minsa creativitat dramatúrgica, tot repetint elements preexistents i ja utilitzats en anteriors edicions del concert. La dificultat de producció d’un concert amb una massa de participants tan elevada és un element que pot explicar les limitacions escèniques; tot i així, podem al·legar que a vegades no són necessaris grans moviments per aconseguir un impacte visual perdurable.
En l’àmbit musical, un any més va destacar el nivell qualitatiu del Cor de Noies, que va sobresortir en totes les seves intervencions, així com també el Cor Jove, que va interpretar amb gran inspiració una de les peces més encisadores del romanticisme coral, l’Abendlied de Rheinberger. L’actuació del Cor de Cambra va tenir com a element destacat l’aparició de Xavier Puig com a director convidat, tot dirigint la peça de Sweelinck, i una divertida actuació escènica tot interpretant la nadala Tomorrow shall be my dancing day.
Les atractives i imaginatives harmonitzacions d’Albert Guinovart van tenir un protagonisme destacat; despuntà la nova creació sobre el poema de Narcís Comadira. L’Orfeó Català va tenir una notable actuació en solitari interpretant les nadales de Millet, Rutter i Cornelius, no així amb el fragment de la Cantata VI de l’Oratori de Nadal de Bach, que tampoc troba en les limitacions mecàniques de l’orgue del Palau un acompanyament adient.
El final del concert, amb tots els cors damunt l’escenari, provocà l’esclat reivindicatiu d’una gran part del públic aplegat al concert, que va estendre estelades i va entonar crits de llibertat i independència. El cant dels Segadors entonat per tots els cors de la casa i el públic aplegat van sadollar els esperits després d’una interpretació elèctrica de l’himne de l’Orfeó Català, El cant de la Senyera. El Concert de Sant Esteve, un concert creat, recordem-ho, per celebrar el Nadal, va tenir també com a bisos el tradicional El noi de la mare i el final de l’oratori Considering Matthew Shepard, una elecció encertada pel context temàtic de l’obra.
