INTÈRPRETS CATALANS. Berlin Trio. Christiane Edinger, violí; Lluís Claret, violoncel; Klaus Hellwig, piano. Obres de Mozart, Schönberg – Steuermann i Schumann. PETIT PALAU. 11 DE GENER DE 2017
Per Lluís Trullén
Quan tres músics experimentats i de vàlua contrastada es reuneixen per oferir música de cambra, la suma de les individualitats convergeix en un tot que busca com a finalitat gaudir i fer gaudir els oients de les obres que interpreten. Aportar el millor de cadascú per cercar un objectiu interpretatiu comú ajuda a atorgar una visió acurada i carregada de tot el seu sentit estètic a la música que passa per les seves mans. Aquest és el cas de l’experiència atresorada durant tantes dècades pels components del Trio Berlín: la violinista Christiane Edinger, el pianista Klaus Hellwig i el violoncel·lista Lluís Claret. Des del seu primer concert a Los Angeles (a iniciativa del compositor Henri Lazarov), fins a les actuacions a Corea o Alemanya –en la qual cal destacar la interpretació dels Trios de Schumann a la casa natal del compositor, a Zwickau–, els resultats musicals sempre han anat acompanyats d’èxits. Al Petit Palau el Trio Berlin va oferir un programa integrat per música de Mozart, Schönberg i Schumann davant d’un públic que ocupava la meitat de l’aforament.
El concert s’inicià amb el Trio en Si bemoll major, KV 502 que Mozart va escriure el novembre del 1786 a Viena. Interpretació que va sonar amb dolçor i elegància en el “Larghetto” i que va exposar amb gràcia i naturalitat el joc sincopat que, sota un ritme de gavota, caracteritza l’“Allegretto” final. Un Mozart fluid, interpretat amb gràcia i que respirava tot l’encant clàssic que emergeix d’aquesta delicadíssima partitura. Si bé Schönberg va escriure la Nit transfigurada per a sextet de cordes, el pianista austríac Eduard Steuermann en va fer una versió per a trio amb piano poc temps després de la composició original, de la qual ara s’oferia la primera interpretació a Espanya. Composició fascinant, d’harmonies misterioses basada en un poema de Richard Dehmel (una dona confessa al seu estimat que està embarassada d’un altre home) i que suposava un veritable xoc musical per a la Viena dels inicis del segle XX. Amb una versió que va incidir en les sonoritats apianades, en el matís delicat, en el refinament en la difusió harmònica, la música de Schönberg – Steuermann va fluir amb tota la seva densitat i recreant una atmosfera ombrívola i misteriosa en el decurs d’una interpretació a moments colpidora i d’altres carregada de tota la vehemència que emana d’aquesta obra mestra de la Viena de finals de segle.
Si expressar tota la densitat musical que apareix en la Nit transfigurada suposa un repte per als intèrprets, afrontar el món apassionat, líric, poètic i màgic d’una obra enigmàtica com el Trio en Re menor, op. 63 de Schumann suposa un repte fins i tot per a uns músics tan i tan experimentats com Edinger, Hellwig i Claret. Una versió que va extreure uns colors més vius que altres lectures més ombrívoles, i d’un dinamisme que, si bé deixava de banda el Schumann més dramàtic, incidia en els seus aspectes més lírics. Aquesta obra que Shcumann va compondre a Dresden l’any 1847 va emergir amb una versió decidida, apassionada gràcies a una entesa absoluta entre els integrants del trio, que van fer-nos gaudir de tota la fascinació romàntica i de tot el temperament que emana d’aquesta obra mestra de Schumann. Aplaudiment a uns músics que van acomiadar el concert ja fora de programa amb música de Beethoven i que van brindar-nos una gran nit de música de cambra.
