EMERGENTS BARCELONA MUSIC FESTIVAL. Agnès Mauri, viola & Benedek Horváth, piano. Albert Cano Smit, piano. Kebyart Ensemble. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 9 D’ABRIL DE 2018.
Per Xavier Pujol
Un triple concert, no pas el de Beethoven, va tenir lloc a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori corresponent al festival Emergents. Tres sessions d’una hora cadascuna que van començar a les set del vespre i van acabar a les deu tocades van proporcionar l’oportunitat d’actuar a diversos artistes joves en fase diversa d’“emergència” musical. Entre els participants, molta gent procedent de l’ESMUC, diversos guanyadors del Premi El Primer Palau i molt bon nivell musical, tècnic i de preparació en tots els intèrprets. Potser sí que, finalment, alguna cosa comença a funcionar en aquest país en qüestió de formació de músics.
A tots els programes, un denominador comú: Debussy, ja fos directament o en forma indirecta a través d’obres dedicades a ell o inspirades en la seva música. Un homenatge al compositor francès en el centenari de la seva mort i un fil conductor que lligava els tres concerts, que, altrament, haurien quedat excessivament miscel·lanis.
Va començar la viola Agnès Mauri, formada a l’ESMUC i premiada a El Primer Palau del 2015. Molt ben acompanyada al piano per Benedek Horváth, amb bon so, musicalitat i bonics detalls expressius, Mauri va començar amb un arranjament per a viola i piano de La plus que lente de Debussy, va seguir amb Jardins del silenci de Miquel Oliu, obra encàrrec de Joventuts Musicals de Catalunya i la Fundació Ferrer Salat, i dedicada a Agnès Mauri: una peça densa, atonal, meditativa, introspectiva, que sovint explora les possibilitats tímbriques de l’instrument. L’actuació va acabar amb la interpretació d’un curiós arranjament per a viola i piano de cinc peces del ballet Romeu i Julieta de Serguei Prokófiev.
El segon concert va tenir com a protagonista Albert Cano Smit, jove pianista de 21 anys, nascut a Viladecavalls, exescolà de Montserrat, on el 2006 va ser triat Bisbetó pels seus companys d’Escolania. Posteriorment es va formar a Anglaterra i als Estats Units i ha estat premiat a diversos concursos internacionals.
Cano va començar amb quatre “Contrapunctus” (I, IV, V i IX) de L’art de la fuga de Bach que ens van deixar bocabadats i clavats a la cadira. Més enllà de la brillantor i la precisió, va sorprendre la maduresa interpretativa en una persona tan jove. Les veus dels contrapunts quedaven clares i nítides i el tocar sempre posava en relleu, magníficament, amb un equilibri de gran mestre, el que havia d’estar melòdicament en primer terme. Aquest pianista sorprenent va seguir amb dos preludis per a piano, Misteri de nit i Misteri de llum, també de Miquel Oliu, en homenatge a Debussy, dues peces que, per conductes diferents dels de la primera part, busquen també un espai sonor íntim en un entorn, especialment la primera, de quietud. Cano va cloure la seva actuació amb l’Humoreske op. 20 de Schumann, en una nova interpretació exemplar d’un pianista que caldrà seguir amb atenció.
Va cloure el triple concert l’actuació del Kebyart Ensemble, un quartet de saxòfons format a l’ESMUC i guanyador del Premi El Primer Palau 2016. Va començar amb el Quartet per a saxòfons, op. 109 de Glazunov, la formació va seguir amb l’estrena de Parhelia de José Río-Pareja, una obra que amb l’explotació de tots els recursos sonors i les possibilitats tímbriques de l’instrument fa, en forma de viatge de la foscor a la llum, l’analogia sonora del fenomen òptic dels parhelis que es produeixen quan la llum solar travessa cristalls de glaç en suspensió a l’atmosfera.
El membres del Kebyart Ensemble, amb un nivell interpretatiu altíssim, de grans professionals, van seguir amb Paris 1918, un arranjament fet per ells mateixos per a quartet de saxòfons de quatre peces originalment per a piano de Debussy: “Prelude” de la Suite Bergamasque, “Menuet” de la Petite Suite i “Le petit berger” i “Golliwog’s Cake-Walk”, totes dues de la Suite Children’s Corner.
Un concert que, d’entrada, semblava una mica agafat amb pinces i excessivament dispers, va acabar sent una gran sessió de magnífica música amb intèrprets magnífics.
