Royal Liverpool Philharmonic Orchestra. Dir.: Vasily Petrenko. Onyx, 2017
Txaikovski va voler comparar la seva Quarta Simfonia amb la Cinquena de Beethoven. Són moltes i evidents les diferències, però creiem que, des de la seva perspectiva, la similitud bàsica havia de trobar-se arrelada a l’impuls cec i fatídic que impregna el tot; aquell fatum a què fa referència ja al tema d’obertura, amb la fanfara de metalls assenyalant impenitentment una direcció. Com acostuma a succeir en l’obra del rus, s’intercalen desesperats o exultants imprecacions amb temes ballables, a la manera del vals. El vaivé es dona entre una violència d’aires encara clàssics i un gust per melodies de notable lirisme, com la del segon moviment. La versió que ofereix Vasily Petrenko d’aquesta Simfonia núm. 4, en Fa menor, op. 36 –la primera, en ordenació, d’aquest enregistrament–, ressalta les millors qualitats com a orquestrador de Txaikovski, més enllà d’allò realitzat a la Tercera (l’anomenada “Polonesa”), que ha estat comparada per la crítica a una suite, àgil en la seva proliferació de motius. La Quarta és, en canvi, l’avantsala de les seves obres més idiosincràtiques; assaja i explora els racons del dramatisme que explícitament qualificarà la seva última gran peça simfònica, coneguda com a Patètica. La Simfonia núm. 6, en Si menor, op. 74 rep una lectura precisa i contundent, de gran rigor en la gestió dels tempi. Una sumptuosa mostra de les virtuts de la Liverpool Philharmonic Orchestra, conduïda per un coneixedor excel·lent de l’obra de Txaikovski.
