PALAU BACH / CONCERT DE NADAL DE LA FUNDACIÓ SALVAT. Mercedes Gancedo, Sara Sarroca, Julieta Viñas, Henning Jendritza, Fabio Lessuisse, Vincent de Soomer, solistes guanyadors de la Salvat Beca Bach. Bach Collegium Barcelona. Pau Jorquera, direcció. J. S. Bach: Oratori de Nadal, BWV 248 (selecció). PALAU DE LA MÚSICA. 15 DE DESEMBRE DE 2021.
En una de les setmanes de l’any més farcides de concerts, la majoria dels quals amb un mateix tipus de repertori, ha sorprès enguany la poca presència d’una obra com l’Oratori de Nadal de Bach en les programacions. Al Palau de la Música, i de bracet de la Fundació Salvat, alguns solistes premiats amb la Salvat Beca Bach i el cor i orquestra del Bach Collegium Barcelona en van oferir una selecció de fragments.
Per a una formació que duu el nom de Bach, afrontar l’Oratori de Nadal és, amb permís de les Passions i la Missa en Si menor del mateix compositor, un dels reptes més importants que es pot plantejar. És cert que, en el fons, es tracta d’una successió de cantates com tantes altres que existeixen per a qualsevol moment de l’any, però donada la llarga extensió que suposa per als formats de concert moderns, la sola opció de com presentar l’obra ja és un primer escull de difícil de resoldre.
En aquest cas, la selecció efectuada, que permetia escoltar fragments de totes sis cantates, sembla més escaient que fer-les íntegrament en dos concerts successius o, encara pitjor, oferir-ne quatre (per què quatre?, i quines?) en una sola sessió. Amb tot, a l’altre costat de la balança, el constant anar i venir dels cantants solistes –integrats al cor– per interpretar davant de l’orquestra fragments de vegades tan curts com un recitatiu de pocs compassos va interrompre i alentir el ritme del concert de manera innecessària.
Potser això, sumat a l’emoció (o el nerviosisme) de cantar al Palau de la Música, va contribuir perquè uns cantants que –no ho oblidem– encara s’estan formant tinguessin determinades inseguretats, perceptibles sobretot a la primera part del concert. Tots van acudir amb la lliçó ben apresa, però a la majoria els va faltar un punt de desimboltura, d’aquell “deixar-se anar” que donen les hores d’escenari.
Després de la pausa, però, el nivell global es va incrementar, potser per un cert relaxament dels intèrprets o perquè els fragments estaven més ben assajats i, sens dubte, gràcies a l’ajut inestimable de Pau Jorquera, que durant tota la vetllada va desplegar un repertori gestual tan variat com expressiu i efectiu, que va donar-los confiança i va fer fàcil el més difícil: els concertants de cor i orquestra, en els quals, llevat d’alguna entrada dubtosa, es van lluir veus i instruments. Inevitablement, el director va estar més atent al cor –és la seva especialitat– que a l’orquestra, formada per alguns dels millors professionals a l’abast.
Segons el programa de mà del concert, el Bach Collegium Barcelona és “el conjunt coral i orquestral més ben posicionat al nostre país en la interpretació d’una proposta innovadora com aquesta […] per la llarga experiència en la interpretació de música de Bach”. No seria lògic que fos així, ja que es tracta d’unes forces encara molt joves i –com dèiem– en formació. Amb tot, la seva trajectòria passada i futura, amb compromisos com la invitació a formar part de la BachFest de Leipzig de l’any que ve, convida a veure amb optimisme el que ha de venir.
