TEMPORADA IBERCAMERA. Joan Manuel Serrat, recitador. Cor Madrigal. Orquestra de la Ràdio d’Hongria. Eszter Zemlényi, soprano. Donát Varga, tenor. Lóránt Najbauer, baix. János Kovács, director. J. V. Foix, És quan dormo que hi veig clar. J. Haydn, La Creació. L’Auditori. 13 de desembre de 2021.
El fugaç pas de Joan Manuel Serrat per l’escenari de L’Auditori per recitar És quan dormo que hi veig clar –un preàmbul presentat com a regal de Nadal pel programador, que dedicava el concert al poeta J. V. Foix– va precedir la interpretació, sense solució de continuïtat, de La Creació de Haydn, un oratori programat inicialment el mes de febrer passat però igualment escaient per aquestes dates.
L’elecció d’orquestra i solistes hongaresos quedava plenament justificada per abordar un compositor que va passar bona part de la seva vida en el que avui és aquell país i que els oriünds se senten propi. Ibercamera ja havia convidat dues vegades a la seva temporada el director János Kovács, una batuta de la vella escola que va oferir una lectura fidel de la partitura, equilibrada, sense estridències, on tot era al seu lloc i que hauria resultat gairebé anodina si no fos que la música de Haydn és massa sublim per permetre l’ensopiment.
Cap dels tres solistes convidats a participar en la producció no va ser excepcional –malauradament per a ells, en una obra tan sovintejada, les comparacions amb els referents són odioses–, però se’n van sortir millor la soprano Eszter Zemlényi i, sobretot, el baríton –baix, segons el programa de mà– Lóránt Najbauer més que no pas el tenor Donát Varga. És clar que els seus papers són també els més agraïts i que l’acústica de L’Auditori no ajuda les veus solistes –en la data inicial, aquest concert estava programat al Palau de la Música.
Excel·lent el rendiment del Cor Madrigal –i no tan sols perquè jugava a casa–, fins al punt de fer oblidar en alguns moments que cantaven amb mascareta, tot i que en d’altres la pronúncia de l’alemany se’n va ressentir indefectiblement. La nota de premsa del programador explicava que, en la seva última actuació, Kovács va quedar fascinat per Mireia Barrera i no ha d’estranyar. Ella és encara, en bona mesura, la responsable del bon estat de salut d’aquesta formació que va dirigir durant vint-i-sis anys, i cal agrair a Ibercamera que, encara que sigui esporàdicament, segueixi propiciant aquests feliços retrobaments.
