CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. CONCERT DE SANT ESTEVE. Cor Petits (Mercè Pi, directora), Cor Mitjans (Glòria Fernàndez, directora), Cor Infantil (Glòria Coma i Pedrals, directora), Cor de Noies (Buia Reixach i Feixes, directora) i Cor Jove (Esteve Nabona, director) de l’Orfeó Català. Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Simon Halsey, director). Orfeó Català (Simon Halsey, director; Pablo Larraz, sotsdirector). Laia Armengol, Jordi Armengol, Josep Buforn, Pau Casan i Josep Surinyac, pianistes. Ferran Armengol i Adam Latki Khali, percussió. Margarita Arnal, arpa. Carme J. Pons, viola. Juan de la Rubia, orgue. Aina Quiñones i Mercè Arànega, actrius. Marc Rosich, direcció escènica i dramatúrgia. Joan Maria Segura, assistent de direcció i coreografies. PALAU DE LA MÚSICA. 26 DE DESEMBRE DE 2016.
Per Mercedes Conde Pons
Nova etapa, nous formats. El tradicional Concert de Sant Esteve que des de fa 103 anys se celebra al Palau de la Música Catalana ha viscut un nou pas endavant. En l’edició que commemora el 125è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català, el concert ha estat retransmès per primer cop de manera simultània i en directe per Televisió de Catalunya i les emissores Catalunya Música i Catalunya Ràdio. Una àmplia cobertura de mitjans que ha permès que el concert arribi al màxim d’oients i teleespectadors possibles.
Enguany, a més, s’ha viscut un nou inici d’etapa amb la celebració del primer Concert de Sant Esteve del nou director de l’Orfeó Català, l’anglès Simon Halsey. En el seu debut en el concert més emblemàtic de la història de l’Orfeó Català, el lema escollit com a fil conductor ha estat “Escrit a les estrelles”.
Amb dues parts força diferenciades, Marc Rosich, responsable de la dramatúrgia i direcció d’escena de l’espectacle, ha volgut recrear la màgia de la Nit de Nadal amb la imatge de l’estel de Nadal i les estrelles a la nit i la representació de la lectura del verset de Nadal, una típica tradició nadalenca a càrrec dels més menuts. La participació de les actrius Mercè Arànega i Aina Quiñones articulant la connexió entre una actuació i una altra mitjançant el recitat de poemes evocadors de la temàtica escollida (Josep Maria de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Josep Pedrals, Apel·les Mestres, Jacint Verdaguer, William Shakespeare i Narcís Comadira) ha completat la dramatúrgia, que a la primera part del concert era més dinàmica –amb una immensa cadira a l’escenari– i a la segona tenia una construcció més pròpia del tradicional concert.
Una de les novetats més lloables ha estat la varietat de formacions a l’hora d’interpretar el repertori de nadales, habitual a la primera part del concert, i l’equilibri de protagonisme de tots els directors dels cors de l’Orfeó Català. Una mostra del vitalisme, la coherència i el bon estat de forma de la família coral de l’Orfeó Català ha estat poder veure barrejats en múltiples formacions tots els cors de l’Escola Coral junt amb els cors adults, així com la participació dels diferents directors dirigint formacions diverses. Menció especial mereixen els pianistes de cadascun dels cors que, setmana rere setmana, ajuden a preparar les diverses formacions i que també al Concert de Sant Esteve tenen un paper fonamental. Tots, músics d’alt nivell i gran professionalitat, mereixen ser esmentats: Laia Armengol (Cor Petits i Cor Mitjans), Jordi Armengol (Cor de Cambra del Palau), Josep Buforn (Orfeó Català), Pau Casan (Cor Infantil i Cor Jove) i Josep Surinyac (Cor de Noies).
El concert va començar amb tots els cors presents a l’escenari interpretant una de les peces sentimentalment més vinculades a la institució: Rústec villancet de Lluís M. Millet. Un inici espectacular, en què a cada estrofa s’anaven sumant formacions, sota la direcció de Simon Halsey, i donant ja d’entrada pistes de com seria la primera part.
Tot seguit, dues actuacions contrastants, la primera amb l’Orfeó Català i el Cor Jove, que va mostrar el gran nivell de les veus masculines de totes dues formacions, amb un inici de l’Aubada de Miquel Tortell de pell de gallina, sota l’amorosa direcció d’Esteve Nabona. La segona, ja amb un Cor Jove en solitari, una graciosa harmonització d’Albert Guinovart del Fum, fum, fum, tot demostrant la versàtil capacitat escènica i musical del planter de l’Orfeó Català, que augura anys gloriosos en pocs anys.
Dues nadales tradicionals –El primer Nadal i La llum de l’estrella– van permetre escoltar les veus de l’Escola Coral –Petits, Mitjans, Infantil, Noies i Jove sumant-se progressivament a la interpretació–, sota la direcció de Mercè Pi, i, tot seguit, totes les veus blanques de l’Escola Coral, sota la direcció de Buia Reixach, en sengles interpretacions de gran emotivitat. Star carol de John Rutter i Nit de Reis de Josep Vila i Casañas ens van fer gaudir amb l’actuació del Cor Infantil dirigit per Glòria Coma, just abans d’afegir-s’hi l’Orfeó Català per cantar una divertida i colorista harmonització d’El dimoni escuat d’Albert Guinovart, sota la direcció de Pablo Larraz, sotsdirector de l’Orfeó Català, que per primer cop dirigia en aquesta cita ineludible de la institució musical catalana. Tot seguit Simon Halsey dirigia aquestes dues formacions en el delicat Dormi Jesu de John Rutter, acompanyats a l’orgue per un atent i sòlid Juan de la Rubia –també en el seu primer Sant Esteve.
El concert, que tenia lloc sense interrupció, es dirigia cap a una primera conclusió amb l’actuació del Cor de Noies, que interpretà Nachtlied, op. 71 núm. 6 de Felix Mendelssohn en un arranjament coral de Jordi Domènech, sota la direcció de Buia Reixach. El Cor de Noies viu una època de ple floriment, amb veus més formades i rodones, que donen un color càlid i una possibilitat d’empastament no vist mai fins ara en aquesta formació. Aquesta peça serví per gaudir d’una formació exemplar en la seva tipologia. El cors de Petits i Mitjans, sota la direcció de Glòria Fernàndez, van interpretar una divertida Dimoni pelut de Guida Sellarès i l’encantadora Collarets de llum d’Elisenda Carrasco, amb què van demostrar l’important treball de coordinació, ritme i memòria musical que els més menuts desenvolupen als seus inicis a l’Escola Coral. Abans de l’interludi musical d’orgue a càrrec de Juan de la Rubia, en què va improvisar a partir d’una peça de J. S. Bach –i que per televisió es va viure com a pausa publicitària–, les veus femenines dels cors de Noies, Jove i l’Orfeó Català, sota la direcció de Buia Reixach, van interpretar una hipnòtica Shchedryk de Mikola Leontóvitx d’alta volada i efervescència vocal i musical.
Ja a la segona part, Pablo Larraz va dirigir l’Orfeó Català en la bellíssima pàgina de Morten Lauridsen O magnum mysterium, durant la qual l’actriu Mercè Arànega va explicar una història descrita per Ramon Llull al Llibre del gentil i els tres savis. A continuació, el Cor Infantil va interpretar una rítmica Keren-or amb música de la cantant libanesa Noa i Gil Dor, i el Cor Infantil va interpretar Talj talj d’Assi Rabhani, totes dues amb acompanyament de percussió a càrrec d’Adam Lakti-Khali, i amb temàtica al voltant de la neu i les estrelles. El “Glòria” de la Missa núm. 6 de György Orbán interpretat pel Cor de Noies va ser una de les peces més sorprenents del concert, tant per la dificultat com pel magnífic rendiment vocal de la formació.
Ramon Llull, William Shakespeare i Enric Granados van tenir en aquesta segona part una presència destacada en l’homenatge que a totes tres figures s’ha retut durant el 2016. D’una banda, el Cor de Cambra del Palau va interpretar Three shakespearean songs de Vaughan Williams, sota la direcció del seu titular, Simon Halsey, mentre que com a peça conclusiva es va interpretar un fragment d’El cant de les estrelles d’Enric Granados, amb la participació del Cor Jove, el Cor de Noies, el Cor Infantil, l’Orfeó Català i acompanyament de piano (Jordi Armengol) i orgue (Juan de la Rubia).
Abans del final, l’Orfeó Català va reprendre el primer moviment dels Chichester psalms que a l’octubre havia interpretat amb acompanyament a l’orgue de Cameron Carpenter i el seu Touring Organ. Aquest cop amb Juan de la Rubia i l’orgue del Palau, l’obra sonà més integrada i cohesionada amb l’arpa i la percussió, a càrrec, respectivament, de Margarita Arnal i Ferran Armengol. Amb l’estudi coral Campanes sobre el mar de Thomàs i “L’estel” d’El pessebre de Pau Casals, el Cor Jove va tenir ocasió de demostrar l’excel·lència del seu nivell vocal, molt ben equilibrat en veus masculines i femenines i amb unes veus solistes de primer nivell, com aquest cop va demostrar la soprano Maria Ferriol de Ciurana.
La conclusió del concert, amb El cant de les estrelles de Granados, mereix fer esment especial de la difícil part destinada al piano, fantàsticament resolta per Jordi Armengol, en un preludi magnífic de la curiosa partitura d’Enric Granados, difícilment equiparable al seu estil folklorista més propi de l’obra pianística més coneguda. Amb aquesta pàgina, les formacions de l’Orfeó Català, sota la direcció de Simon Halsey, van demostrar formar una massa coral uniforme, de gran qualitat, que viu moments esperançadors en una nova etapa molt emocionant. Ja en els bisos, El cant de la Senyera i nadales com Els àngels de la glòria i El Noi de la Mare, aquesta última corejada pel públic, d’igual manera que El cant de la Senyera i un espontani Els segadors que la transmissió per televisió i ràdio no va arribar a retransmetre.
