FESTIVAL DAYS OF WISDOM. Talar Dekrmanjian, soprano. Serena Vergano, narradora. Jiana Peng, piano. Lilit Grigoryan, piano. Maria João Pires, piano. Obres de Beethoven. MONESTIR DE SANTA MARIA DE CERVIÀ DE TER. 11 D’AGOST DE 2019.
Abans, fa anys, un concert de Sonates per a piano de Beethoven consistia en un senyor amb frac o una senyora amb vestit llarg que pujaven a un escenari, saludaven breument el públic i es posaven a tocar. Ara les coses van diferent.
Al monestir de Santa Maria a Cervià de Ter fa gairebé mil anys que hi fan misses i prop de deu que també hi fan concerts; l’11 d’agost, però, hi van fer un concert que va semblar una missa.
Era el tercer i últim concert del Festival Days of Wisdom (Dies de saviesa), organitzat tècnicament per l’agència Ibercamera i que tenia, com a eix de tots els concerts, la cèlebre pianista portuguesa Maria João Pires, que, complerts ja els 75 anys, ha decidit retirar-se de la carrera convencional de pianista de fama mundial per afrontar el fet musical des d’una perspectiva més íntima, reflexiva i reposada.
L’església del monestir de Santa Maria, d’arquitectura romànica severa, amb capacitat per a unes dues-centes persones, va ser l’espai ideal perquè Pires busqués i trobés aquests “Dies de saviesa”, aquest nou tipus de contacte amb la música i el públic que troba a faltar en la seva vida.
La cosa va anar així: una soprano, Talar Dekrmanjian, bo i cantant a manera d’introit un himne religiós, va entrar a l’església (plena de gom a gom) encapçalant un seguici format per la pianista Jiana Peng, la pianista Lilit Grigoryan, ambdues deixebles de Pires, l’actriu Serena Vergano i, finalment, Maria João Pires. En solemne processó van ocupar unes cadires al voltant d’una taula rodona situada a l’absis central, a la banda de l’epístola, al costat d’un piano de cua que ocupava la banda de l’Evangeli i l’espai de l’altar.
Les dones que integraven aquest grup que s’autoanomena Guardianes de la Creativitat, anaven totes vestides igual, amb una mena de túniques de color beix i blau cel. Aquesta uniformitat de vestuari els donava un cert aspecte monacal, com de monges laiques.
Inicià la cerimònia la germana Vergano amb una lectura en castellà d’una carta amorosa força arrauxada del mestre Beethoven. A continuació, la novícia Jiana Peng n’afrontà la Sonata núm. 30, op. 109. Va fer totes les notes i les va fer bé, però la peça encara li va gran. La Sonata núm. 30, amb una conducció melòdica que sovint desapareix o se submergeix i gairebé es dilueix en l’acompanyament, complexa rítmicament, però sense uns peus rítmics que la caracteritzin, és una de les més difícils d’interpretar amb caràcter perquè sovint, com va ser el cas, té tendència a devorar l’intèrpret.
Tot seguit, sempre en castellà, Serena Vergano ens llegí el Testament de Heilligenstadt, el cèlebre text on Beethoven informa els seus amics i parents de la sordesa que l’afligeix i de com aquesta malaltia el va dur al llindar del suïcidi. A continuació, la novícia Lilit Grigoryan atacà la Sonata núm. 31, op. 110. Com que la peça era una mica més agraïda que l’anterior i ella una mica menys novícia, la interpretació va anar prou bé, però sense que s’hi assolís l’excel·lència.
Després de l’intermedi, es repetí la processó, ara sense soprano, i després de la lectura de l’Oració fúnebre que va escriure el poeta Franz Grillparzer per a l’enterrament de Beethoven, la mare superiora, l’abadessa Pires, atacà la gran Sonata núm. 32, op. 111, la darrera del compositor. La peça, aquesta sí, ofereix molts agafadors rítmics i melòdics i Pires no en va desaprofitar ni un. Va fer seva la peça, la posseí, li atorgà força, direcció i caràcter i va deixar clar a tothom que per a ella han arribat els “Dies de saviesa”.
El públic, que finalment va decidir que allò era un concert i no una missa, va acabar dempeus i aplaudint amb entusiasme.
