PETIT PALAU CAMBRA. HOMENATGE A TOMÀS GARCÉS. David Alegret, tenor; Rubén Fernández Aguirre, piano. Obres de Zamacois, Blancafort, Llongueres, Comellas, Mompou, Toldrà, Manén, Montsalvatge, Bonet, Millet, Valls, Serra, Llates i Pujol. PETIT PALAU. 26 DE GENER DE 2023.
D’antuvi cal celebrar l’originalitat d’aquesta proposta, la dimensió creativa, l’ànim de sotraguejar els massa sovint camins fressats a l’hora de programar esdeveniments musicals; en aquest cas en oferir un homenatge a la conjunció entre un cicle poètic i la seva visió per part d’un aplec d’obres de compositors coetanis.
Tomàs Garcés és l’eix obligat d’aquest recull del llibre Vint cançons que té un centenar d’anys, i des del seu univers literari –la flor i nata, es podria dir també de la creació musical noucentista– es configura un tot homogeni i alhora divers. Homogeni en el conjunt, en el que podríem anomenar ideari líric matriu, però divers des de la personalitat de l’equip de compositors catalans aplegats aquí, entre els quals figuren una part dels més importants de la història justament del Nou-cents: Toldrà, Mompou, Montsalvatge, Blancafort, Manén, Serra, Pujol…
La tasca de David Alegret es presentava difícil i compromesa, perquè en primer lloc se les va haver amb unes partitures en gran part escasses en discurs melòdic ufanós; per tant, amb un protagonisme força acusat del quasi recitatiu, fet que exigeix un treball molt rigorós, exigent i refinat. Però com que aquestes qualitats formen part del seu si creatiu, així com la de l’elegància, amb un lleu llast de fredor, el resultat va superar plenament aquest context tan sobreexigent.
Alegret, com és ben sabut, és un tenor lleuger i aquesta condició en el cas de la interpretació liederística comporta el risc, o la temptació, de caure en vicis com el recurs de l’afectisme expressiu cromàtic, aspecte en el qual no es va abandonar en cap moment, i s’ha d’agrair, ben acompanyat pel seu habitual Fernández Aguirre; com que l’acústica no és ni molt menys una ciència exacta, potser, i remarquem el potser, hauria estat convenient alleugerir el volum sonor.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
