Jotas cosmopolitas de Aragón.
Esmeralda Jiménez, Susana Cabrero, Ignacio Prieto, Alberto Menjón, Marta Vela.
Aquesta tardor ha sortit publicat el disc Jotas cosmopolitas de Aragón, que, com el nom indica, té la jota (pianística i cantada) com a protagonista. El disc, a part de contenir un repertori de gran interès musical i en bona part inèdit, amaga una història al darrere ben particular.
El disc va ser gravat a l’església de San Antonio de Padua a Alagón, el poble natal de Florencio Lahoz, un dels grans protagonistes del disc. La direcció és a càrrec de la investigadora, pianista i professora universitària Dra. Marta Vela, i els artistes participants són la soprano Esmeralda Jiménez, la mezzosoprano Susana Cabrero, el tenor Ignacio Prieto, el pianista Alberto Menjón i la mateixa Marta Vela al piano.
El disc no té un suport físic convencional, sinó format digital d’accés gratuït a les principals plataformes en estríming, com ara YouTube, Spotify, Apple Music i Amazon Music. El enllaços són els següents:
Jotas cosmopolitas de Aragón – Album de Marta Vela – YouTube
Jotas cosmopolitas de Aragón – Album de Marta Vela – Spotify
Jotas cosmopolitas de Aragón – Album de Marta Vela – Apple Music
Jotas cosmopolitas de Aragón – Album de Marta Vela – Amazon Music
Conté set obres en total, tres de les quals són primeres gravacions mundials d’obres de Florencio Lahoz: la Introducción y gran jota aragonesa (1841), fragments de la Nueva jota aragonesa (1848) i la cançó en forma de bolero A un buen mozo (c. 1851). La resta d’obres publicades són la jota Sérénade des étudiants (1846-1876) de Pauline Viardot-García; La jota de los toreros (1855) de Sebastián Iradier, tot un clàssic del gènere; la Gran jota de La Dolores (1895) de Tomás Bretón, i la Rhapsodie espagnole, S. 254, “Folies d’Espagne et Jota Aragonesa” (1863-1864) de Franz Liszt.
D’aquestes peces, tres són interpretades per les cantants Jiménez i Cabrero amb l’acompanyament del piano. Es tracta de la Sérénade des étudiants de Viardot, la Nueva jota aragonesa i la La fête des toreros d’Iradier. Les veus de soprano i mezzo sonen, en tots els casos, molt cohesionades entre si i amb la part de piano. Són veus lluminoses, clares i que busquen molt més la musicalitat i l’expressivitat que no pas l’efectisme. Per exemple, les melodies de la part intermèdia i final de l’obra de Viardot esdevenen melismàtiques i difícils tècnicament de cantar, però no per això decau aquest equilibri sonor. La part de piano, sobretot a la Nueva jota aragonesa, té un paper que va més enllà del mer acompanyament de les veus, i si n’hagués de destacar una característica interpretativa, seria la ponderació al servei de la musicalitat. Manté un tempo assossegat, sense cops d’efecte ni estridències.
La Gran jota de La Dolores de Bretón, en versió de piano i tenor, està interpretada pel cantant Ignacio Prieto. Novament l’acompanyament de piano transmet aquesta sensació de defugir cops d’efecte fàcils, per buscar una interpretació correctíssima tècnicament, i musicalment continguda en el tempo i les dinàmiques, a la recerca d’una sonoritat que transmet vitalitat dins d’un relat musical fluid molt agraït. Des de la nostra percepció, Ignacio Prieto –un tenor de talent i trajectòria professional indiscutibles, que en cap moment voldríem, ni de bon tros, qüestionar– ofereix en aquesta gravació una versió una mica més apagada que la que va oferir en directe en l’espectacle Un arte llamado jota (del qual parlem més endavant), en què va mostrar-se senzillament brillantíssim. L’acompanyament de piano, ric amb passatges ràpids i compromesos, novament està molt ben resolt.
Una altra obra que mereix un comentari a part és la Rhapsodie espagnole de Liszt. Sense cap mena de dubte, som davant una obra extensa (té una durada que supera els tretze minuts) d’un elevat virtuosisme tècnic, a l’abast només de pianistes de categoria. Menjón es mostra seguríssim en aquesta interpretació, i quan entren i surten els seductors temes de la jota ens fa vibrar amb els ritmes embriagadors tan clàssics d’aquest gènere i la riquesa de combinacions sonores colorístiques i variades que brollen de la partitura de Liszt.
Es tracta d’un disc amb un doble motiu d’interès. Per una banda, i com no pot ser d’una altra manera, l’interès estrictament musical del repertori interpretat, ple d’energia, i que, com bé expressa Marta Vela en nombroses entrevistes, cal apreciar-lo com un gènere que va molt més enllà de la música tradicional per equiparar-se a una categoria més propera al món de l’òpera, per exemple. Si no fos així, seria difícil d’explicar com grans compositors del segle XIX, com Liszt, Glinka, Saint-Saëns i Mahler –només per dir-ne uns exemples– van incloure jotes dins d’algunes de les seves obres. Les seves investigacions avalen que els temes de la jota van tenir durant la segona meitat del segle XIX una difusió extraordinària per tot el món.
Per altra banda, no comprendrem el valor del disc sense tenir en compte el factor humà que s’amaga darrere de les gravacions. I per “factor humà” ens referim a una sèrie d’il·lusions, voluntats i esforços assumits per tots els artistes que han contribuït a crear-lo. Tot plegat, dins un conjunt de circumstàncies entrellaçades que formen part del seu particular teló de fons. El disc no neix com un bolet o producte aïllat, sinó que, ben al contrari, forma part d’un conjunt molt ambiciós d’iniciatives que permeten fer diferents lectures del disc més enllà de la purament artística d’una música seductora i vital com l’escollida per formar part del disc.
Una altra lectura seria més de caire sociocultural, atès que el disc s’emmarca en tot un conjunt d’iniciatives dutes a terme des de fa anys a l’Aragó per presentar la jota aragonesa com a candidata a rebre el reconeixement de Patrimoni de Bé Immaterial de la Humanitat, una candidatura que es resoldrà durant el 2025.
I per últim, el disc invita a una lectura musicològica que, des del nostre punt de vista, potser és la més interessant. El lector ho entendrà fàcilment si s’anima a llegir el llibre de Marta Vela titulat La jota, aragonesa y cosmopolita: de San Petersburgo a Nueva York, publicat el 2022 per l’editorial Pregunta. Llegir-lo és com entrar en una aventura sorprenent en què una bona munió de compositors i intèrprets s’interessen i integren temes de la jota al seu corpus musical. La jota triomfà de manera sensacional tant a Europa com a Amèrica amb la complicitat de virtuosos i compositors que viatjaven de punta a punta del món difonent diferents gèneres musicals en una època en què, sens dubte, les condicions per viatjar i editar música distaven de ser tan favorables com les actuals.
Marta Vela analitza amb el rigor del bon investigador un èxit internacional tan sorprenent. Desgrana amb minuciositat com La nueva jota aragonesa (per a piano) de Lahoz va sortir de la ciutat que la va veure néixer per sonar en teatres i salons de les grans capitals del moment. El seu detectivesc estudi permet resseguir les mil i una peripècies d’un tema musical basat en cants populars que, tot i la seva modèstia, va arribar a difondre’s en ambients tan dispars i allunyats com Nova York, París, Berlín, Viena i Sant Petersburg. Aquesta obra és definida per Vela com l’embrió de l’expansió internacional de la jota des de la segona meitat del segle XIX fins ben entrat el segle XX.
Aquest llibre d’investigació fou la guspira d’inspiració de l’espectacle Un arte llamado jota que es va estrenar al Teatro Principal de Saragossa el dia 30 d’octubre passat i hi obtingué un èxit immens de públic i crítica. Carmelo Artiaga va ser el cap de producció, director i coreògraf d’aquest espectacle, i Marta Vela la directora musical. Van participar-hi els mateixos músics que a la gravació del disc, és a dir, Esmeralda Jiménez, Susana Cabrero, Ignacio Prieto, Alberto Menjón i Marta Vela, a més del cos de ball de l’Academia de las Artes del Folclore y la Jota de Aragón, i el cor Hiberivoces, dirigit per Rubén Larrea.
Per últim, cal dir que el disc ha tingut el patrocini de l’Academia de las Artes del Folclore y la Jota de Aragón, la Diputación General de Aragón, l’Ajuntament d’Alagón i de les associacions Patrimonio Sonoro i Mvsica Magna.
Selecció bibliogràfica
Vela, Marta (2022). La jota, aragonesa y cosmopolita: de San Petersburgo a Nueva York. Zaragoza: Ediciones Pregunta.
Vela, Marta (2023). Pauline Viardot-García, embajadora de la jota cosmopolita, «Ritmo», 94(976), p. 75.
Vela, Marta (2023). ¿Podría ser Florencio Lahoz el autor de los temas de jota aragonesa utilizados por Glinka y Liszt? «Quodlibet: Revista de Especialización Musical», (79), p. 57-90.
Vela, Marta (2023). VI piezas de música: jotas cosmopolitas de Aragón: de Florencio Lahoz a Pauline Viardot-García. Zaragoza: Institución Fernando el Católico
Vela, Marta (2024). La jota, aragonesa y liberal: Zaragoza, Madrid y París. Zaragoza: Ediciones Pregunta.
