ÒPERA A CATALUNYA. Gaetano Donizetti: Don Pasquale. Llibret de Gaetano Donizetti i Giovanni Ruffini. Toni Marsol, Serena Sáenz, Pablo Martínez, Manel Esteve, Lluís Vergés. Orquestra Simfònica del Vallès. Cor Amics de l’Òpera de Sabadell. Xavier Puig, director. LA FARÀNDULA (SABADELL). 20 DE FEBRER DE 2022.
L’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell celebra els seus quaranta anys amb una producció excel·lent de Don Pasquale de Donizetti, que aquest cap de setmana s’ha pogut veure al teatre La Faràndula de Sabadell i que a partir del dia 25 inicia gira per Catalunya.
La nova producció, signada pel director d’escena Carles Ortiz, posa un èmfasi especial a la ironia i l’humor que desprenen text i música potenciant la part bufa que connecta directament amb els personatges i la temàtica de la commedia dell’arte. En l’aspecte escènic, Ortiz trasllada l’acció als feliços anys vint, amb cura especial del vestuari, signat per ell mateix, que combina els vestits més moderns per als joves amb els de tall antic per a la gent gran. Els decorats corporis i canviants de Jordi Galobart ens traslladen a un carrer ple de vilatans amunt i avall i a la casa de Don Pasquale, primer antiquada i després luxosa com requereix el llibret, amb detall significatiu en la il·luminació de Nani Valls.
Òpera belcantista per excel·lència, l’estrella va ser, sense cap mena de dubte, la soprano barcelonina Serena Sáenz, esplèndida tant vocalment com actoral en el paper de Norina, després de la seva aplaudida Lucia di Lammermoor del juliol passat al Liceu. El color de la seva veu és cristal·lí i clar, com ja va demostrar d’entrada a l’ària “Quel guardo il cavaliere”, molt expressiva i de gust exquisit en el fraseig, amb trinats bellíssims, i sobretot a la cabaletta que la segueix, “So anch’io la virtù”, amb un domini absolut de la coloratura, canvis de dinàmica constants, floritures i sobreaguts que van fer les delícies del públic. En l’aspecte escènic, Sáenz va demostrar els seus dots per a la comèdia amb gestos elegants i graciosos i expressions vocals afegides al seu cant que van divertir d’allò més el públic que omplia a vessar el teatre sabadellenc.
L’altre gran protagonista de la producció va ser Toni Marsol com a Don Pasquale. El baríton de Cervera va fer gala d’una veu enèrgica amb tons de baix i molt bona projecció i va estar esplèndid al duo buf “Aspetta, aspetta” amb Malatesta, o al divertit quartet “Io? Io?”. Actor de caràcter, el seu personatge va ser hilarant, en alguna escena potser va pecar d’histrionisme, tot i que el paper ja ho demana, i es ficà el públic a la butxaca des del primer moment.
Més contingut que el protagonista va ser el baríton Manel Esteve, també barceloní, com a Dottor Malatesta, tot presumint d’un timbre de veu molt bonic, un gran domini del fraseig belcantista i la interpretació d’un personatge perfectament creïble que va anar de menys a més. Va ser llargament aplaudit, i amb raó.
Amb aquests tres caràcters de primer ordre dalt l’escenari, el tenor colombià Pablo Martínez va quedar una mica en segon pla. Al primer acte, a la romàntica “Sogno soave e casto” va mostrar que el seu timbre tenoril és bonic i va cantar amb gust, tot i que li va faltar un punt d’expressivitat, mentre que a la famosíssima serenata “Com’e gentil” va sobresortir amb nota. També va quedar en un segon pla, pel seu breu paper de notari, Lluís Vergés.
La direcció de Xavier Puig al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Vallès va ser neta i clara, excepte en alguns moments de conjunt i de gran agilitat en què hi va haver certa descoordinació entre la música i les veus. Amb tot, va tenir gran cura en els canvis de dinàmica i va saber extreure moments bellíssims de la partitura de Donizetti. Tot i que el cor té aparicions molt breus, el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell va cantar amb convicció i vitalitat.
Un gran espectacle per commemorar el quarantè aniversari de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell que, amb els anys, ha consolidat no només l’òpera a tot el país, sinó també el descobriment de grans veus catalanes.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
