ÒPERA A CATALUNYA. L’elisir d’amore de Gaetano Donizzeti. Núria Vilà. César Cortés. Manel Esteve. Juan Carlos Esteves. Laura Obradors. Orquestra Simfònica del Vallès. Dir. musical: Santiago Serrate. Dir. escènica i vestuari: Carles Ortiz. LA FARÀNDULA DE SABADELL. 15 DE FEBRER DE 2019.
Amb el viu record a la memòria del Dr. Xavier Gondolbeu Ramon, activista cultural, fundador junt amb la seva esposa Mirna Lacambra de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, melòman i reconegut professional mèdic, s’obria el teló del teatre La Faràndula amb un dels títols més exitosos del compositor bergamasc, L’elisir d’amore. Un dol que caldrà acompanyar de música i de reconeixement a una de les figures més notables de la recuperació i difusió operística a Sabadell i a Catalunya.
Fruit de l’esforç dels Amics de l’Òpera de Sabadell al llarg de les darreres dècades és la qualitat i el nivell assolit pel Cor Amics de l’Òpera de Sabadell, sota la direcció de Daniel Gil de Tejada. L’aportació coral en el melodrama giocoso de Donizzeti és estratègic, el Cor no només fa avançar l’acció, sinó que contribueix indiscutiblement al dinamisme de la trama. Amb una interpretació actoral excel·lent i entranyable, reforçada per una bona dicció i fraseig, a més d’una afinació precisa, el Cor, malgrat no anar a tempo en alguns moments, va ser un dels grans i merescuts protagonistes de la nit.
El pes de la representació, no només en termes actorals, sinó també musicals recau en els personatges d’Adina i Nemorino. Per als intèrprets d’ambdós personatges aquests papers els enfronten a la seva pròpia resistència, se’ls demana una gairebé constant presència a escena, amb pocs moments de descans i amb una línia melòdica que demana, tant el domini de les tècniques belcantistes de la coloratura i els sobreaguts com, també, mantenir el pes de la interpretació vocal al punt del passaggio entre un registre central i agut.
La soprano Núria Vilà, habitual en altres produccions de l’AAOS, s’enfrontà al paper d’Adina i destacà un cop més per la seva veu lírica, de gran bellesa, equilibrada, homogènia i amb un control excel·lent del passaggio. Aquests aspectes musicals, sumats a la seva consciència del cos i actoral, fan de Vilà una intèrpret de gran magnetisme a escena. El personatge d’Adina presenta per a les sopranos dificultats en el control del fiato que acaben perjudicant l’afinació en alguns casos. Si bé aquestes dificultats foren apreciables en la seva interpretació, el poder de Vilà a escena va anar creixent al llarg de la representació fins a culminar amb una interpretació poderosa i consistent, tant a nivell tècnic com expressiu.
Un dels grans atractius de la nit va ser el jove tenor César Cortés interpretant el paper de Nemorino. Cortés fa gala d’una veu clara i vellutada, lleugera però amb molta projecció. Present en altres produccions a l’Òpera de Sabadell, va deixar el públic bocabadat, tot endolcint la platea amb la senzillesa i la humilitat del personatge però també gràcies a la seva precisió i delicadesa en la interpretació de la cèlebre ària “Una furtiva lagrima”, que culminà demostrant el domini tècnic de Cortés per als pianos.
Els altres dos personatges desencadenants de l’acció són el sergent Belcore, interpretat pel baríton Manel Esteve, i el doctor Dulcamara, interpretat pel baix-baríton Juan Carlos Esteve. Manel Esteve va trobar l’equilibri entre l’actor i l’intèrpret vocal excel·lint en ambdós casos. L’hiperbòlic seductor i mascle Belcore es va refermar en la interpretació i l’expressió de Manel Esteve donant cos al personatge amb una veu ampla i càlida que, si bé dequeia en claredat, és àgil en les colorature. Juan Carlos Esteve, intèrpret d’àmplia tessitura, s’enfrontava al còmic Dulcamara, personatge que demana un gran domini de la dicció i la pronúncia per fer front a les seves nombroses intervencions embarbussades, repte que va assolir perfectament.
Si bé el Cor i els intèrprets van excel·lir, no menys important va ser la posada en escena i l’escenografia. Una plaça d’un poble marítim traspuant serenitat i senzillesa, amb una evident pinzellada gràfica propera al còmic o a l’estampa japonesa, aquesta fou l’aposta de Jordi Galobart i Anna Ponces. Tot s’hi esdevé amb naturalitat i versemblança; el disseny intel·ligent de l’espai permet jugar amb el moviment i posar l’accent en el dinamisme de l’acció.
Després de Sabadell, L’elisir d’amore seguirà oferint els seus encants a Reus, Sant Cugat del Vallès, Tortosa, Girona, Manresa i Vic, tot fent realitat un cop més el somni dels Amics de l’Òpera de Sabadell, de Lacambra i de Gondolbeu, de traslladar i fer bategar l’òpera arreu de la geografia catalana.
Imatge destacada: César Cortés (Nemorino), Manel Esteve (Belcore), Núria Vilà (Adina), Laura Obradors (Giannetta) i el Cor AAOS. © Antoni Bofill
