LIFE VICTORIA. Carles Pachón, baríton, Miloš Bulajić, piano. Fleur Barron, mezzosoprano. Julius Drake, piano. Obres de Schumann, Ives, Fauré, Dutilleux, Schubert, Brahms, Messiaen, Wieck, Korngold, Yi, Price, Porter, Mozart. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU. 28 DE SETEMBRE DE 2022.
El LIFE Victoria, el festival de lied que cada any, i ja en van gairebé deu, recorda la insigne soprano Victòria dels Àngels, ha iniciat temporada amb un concert extraordinari a càrrec de la mezzosoprano Fleur Barron i el baríton Carles Pachón.
A la Sala Domènech i Montaner del Recinte Modernista de Sant Pau, plena de gom a gom, el director del festival, Marc Busquets, rebia els assistents amb la il·lusió de qui sent que el certamen funciona i funciona molt bé.
Des de fa anys Busquets ha volgut mostrar veus nacionals i internacionals ja consagrades i d’altres que tot just comencen i prometen una carrera sòlida. Així, el primer concert d’aquesta nova temporada el va obrir el baríton català Carles Pachón, acompanyat pel pianista Miloš Bulajić, una aposta que va agradar, i molt, el públic assistent. Amb un programa curt, de tan sols vint minuts, Pachón va extreure tota l’expressivitat a lieds de Brahms, Schubert i Mozart, però sobretot va fer gala d’una veu imponent, plena i d’un color fosc i vellutat de gran bellesa. Qui encara no l’hagi escoltat, faria bé d’anar a veure’l al Don Pasquale del Liceu o al Don Giovanni de la Fundació Òpera Catalunya.
El plat fort de la nit, però, va ser l’actuació de Fleur Barron, acompanyada per un dels pianistes més experts en el camp del lied, Julius Drake. La mezzo britànica-singapuresa va despertar un munt de noves i bones sensacions a qui no l’havia escoltat l’any passat, quan també va inaugurar la temporada del certamen. Més enllà d’una veu de gran tessitura, amb uns aguts bonics i greus profunds, el que encisa d’aquesta cantant és la seva capacitat comunicativa.
El seu cant és fluid i es nota que creu el que canta, tant si és lied clàssic alemany –Schumann, Schubert, Brahms i Clara Wieck–, repertori francès –Fauré–, música del segle XX –Ives, Dutilleux, Korngold i fins i tot Messiaen–, compositors nord-americans –Florence Price i Cole Porter– o música xinesa –Chen Yi–, ja que els seus orígens combinen totes les influències musicals d’aquests països.
El programa, eclèctic, dens i intens, va començar amb una part fosca, tant en uns poemes de gran profunditat narrativa com en la veu de colors obscurs de la protagonista, per anar cap a cançons més líriques que van permetre a Barron mostrar tots els seus dots interpretatius. Així, el que a primer cop d’ull semblava un garbuix de peces per la disparitat d’estils, en la seva veu es va demostrar com un programa perfectament treballat que feia que peces escoltades mil vegades sonessin ara diferent en contrast amb la predecessora o següent.
La darrera part, dedicada a la música xinesa, amb Meditation de Chen Yi i una cançó de bressol tradicional, ens va despertar l’interès per unes harmonies llunyanes que en la seva veu esdevenien dolces i plaents, incloent-hi els nombrosos glissandi als quals estem poc acostumats. Dos bisos, Boum! de Charles Trenet i Schubert, van tancar un viatge musical fabulós.
Imatge destacada: (c) LIFE Victoria.
