Legacy
Anna Alàs i Jové, mezzosoprano
Alexander Fleischer, piano
Obres de Toldrà, Joan Magrané, Montsalvatge, Mompou, i Falla
CD+llibre, Seed Music, 2019
El concepte de Legacy que remarca el títol/presentació d’aquest CD –llegat– mostra d’antuvi el seu horitzó i l’objectiu. I, de fet, ho mostra des de més d’una vessant; la primera, òbvia, que tot producte artístic és en essència un llegat que l’artista llega a la societat; en aquest cas, resta clar que el llegat més primigeni és mostrar l’art interpretatiu de la mezzosoprano terrassenca Anna Alàs i Jové i del pianista acompanyant Alexander Fleischer. Un llegat carregat d’intenció, molt pensat i elaborat com es manifesta en la tria de les obres que s’ofereixen. Però alhora és un llegat perquè, a més, en aquesta tria s’incorporen algunes composicions que malgrat pertànyer a un cicle tancat, sovint queden al marge de la interpretació. Adquireixen, per tant, un esforç de completar un llegat fins ara només parcialment projectat. És el cas de les cançons “Fes-me la vida transparent” i “Ara no sé si et veig, encar” del Combat del somni de Mompou, que amb els altres tres cicles –Seis canciones d’Eduard Toldrà, Cinco canciones negras de Montsalvatge i Siete canciones populares españolas de Falla i l’aplec de tres cançons de Joan Magrané sobre poesies de Rosselló-Pòrcel–, donen forma al conjunt de l’enregistrament.
La diversitat d’estètiques –només hi ha en comú el recurs d’idiomes hispànics–, permeten entrar en el darrer llegat: l’exhibició de la capacitat interpretativa de la protagonista; exhibir i posar a l’encalç de l’oient, la condició de liederista solventíssima de la mezzosoprano terrassenca; d’una cantant que, malgrat que canta sovintejadament òpera, té una gran estima pel lied, gènere en el qual ha aconseguit èxits notables. I aquesta estima la manifesta servint-lo de manera liederista, sense fregadissos del cant operístic; sense afectacions, ni impostacions pròpies de la lírica dramàtica. I alhora amb un atot cabdal: una veu de mezzosoprano d’una gran bellesa, d’una qualitat exacta de tessitura.
Alàs i Jové canta de manera natural, atenta a l’esperit de les partitures i dels textos, sense concessions espúries, sense exhibicionismes desvirtuadors. En aquest cas, l’esmentada diversitat del repertori l’obliga a un exercici del que podríem anomenar identificació de cada tipus d’estètica, de notable dificultat. Entre l’estètica austera, eixuta i recitativista de la música de Joan Magrané, el misticisme líric de Mompou, la lluminositat i energia de les Cinco canciones negras de Montsalvatege, la finor poètica de les Seis canciones de Toldrà i el substrat popular de les Siete canciones populares españolas de Falla hi ha un ventall de fronts estètics que exigeixen una cura molt afinada. I la manera com ho aconsegueix Anna Alàs i Jové és un mèrit important que dona volada i justificació a aquest CD tan exigent; si algun retret se li podria fer, és potser haver portat molt al darrer extrem la fidelitat a l’essència de les partitures; no haver-se abandonat mínimament a un cert deix de segell propi.
A part, cal remarcar-ho, el CD compta amb una edició completa de contingut en anglès, català i espanyol i un format innovador.
