ESTIU AL PALAU. AGOST DE PIANO. Víctor Braojos, piano. J. Brahms: Tres Intermezzi, op. 117 . C. Franck: Preludi, coral i fuga, op.21. L. van Beethoven: Sonata núm. 32, en Do menor, op. 111. PALAU DE LA MÚSICA. 6 D’AGOST DE 2024.
El pianista Víctor Braojos va iniciar el cicle Agost de piano, inscrit en els concerts Estiu al Palau i integrat per cinc recitals a la sala modernista. La trajectòria del pianista de Cardedeu, millor pianista espanyol a la 68a edició del Concurs Internacional de Piano Maria Canals (2023) i segon premi al Concurs El Primer Palau (2019), segueix un pas ferm avalat amb recitals celebrats tant en l’àmbit nacional com internacional (França, Itàlia, Polònia, Rússia i Regne Unit).
L’exigència tècnica i musical del recital que va presentar al Palau, amb obres de Brahms, Franck i culminat amb la Sonata núm. 32, en Do menor, op. 111, la darrera del corpus beethovenià, demanda de l’intèrpret un altíssim grau de maduresa per poder copsar la profunditat estètica de les composicions. L’estil refinat i perfectament estructurat en l’anàlisi formal converteixen Braojos en un artista que excel·leix afrontant obres de gran magnitud; la Sonata en Si menor de Liszt , el darrer Schubert i Beethoven són territoris on reflexa l’herència del mestratge rebut de pianistes com Stephen Hough, Paul Lewis, Robert Levin o Stephen Kovacevich, referències absolutes de la interpretació d’aquests autors.
La maduresa amb què Braojos va afrontar una pàgina tan complexa com el Preludi, coral i fuga, op.21 de César Franck denota aquesta predisposició amb les pàgines de gran densitat discursiva. Quan Franck la va compondre l’any 1884, va plantejar una obra que segueix una estructura tripartida regida per una idea musical cíclica. A més d’atorgar una unitat perfectament analítica en la construcció formal, Braojos va copsar tots els colors sorgits de la profusió harmònica del Preludi, atorgant-hi una majestuositat pròpia del sentit organístic que conté la partitura. La majestuositat del Coral, i la solemne Fuga final, tan rica en contrapunts i cromatisme, van ser reflectides per l’intèrpret amb un pianisme elegant, precís en el ritme i solvència tècnica.
Anteriorment, les més de cinc-centes persones que van assistir al recital al Palau, van poder gaudir del caràcter nostàlgic i elegíac dels Tres Intermezzi op. 117 que, com les seves darreres peces per a piano sol, Brahms va compondre als estius passats a l’idíl·lica localitat de Bad Ischl. Versió elegant, sense caure en un excés d’efectes, essencial amb les idees a exposar, senya d’identitat del pianista de Cardedeu. Braojos va interpretar admirablement l’Intermezzo Andante con moto, cloenda del tríptic, el més schumannià i misteriós, copsant la poètica tempestuosa que envolta una melodia inoblidable.
La intensitat d’un recital de tremenda exigència musical va coronar-se amb la monumental Sonata en Do menor, op. 111 de Beethoven. La versió de Braojos defuig d’especulacions i resulta objectiva en el plantejament: va afrontar amb idèntica qualitat tant les dinàmiques i jocs de colors de les sonoritats grandioses dels acords de disminuïda del moviment inicial com la reflexió serena que embolcalla el tema de l’Arietta. A les Variacions, Braojos va exposar el millor del seu pianisme: el virtuosisme de la rítmica tercera variació escrita en compàs 12/32 i l’inoblidable trinat que marca el darrer apartat abans de fondre’s en el darrer acord en pianissimo en Do major van coronar un recital de gran intensitat musical. L’Epíleg de les Escenes romàntiques de Granados va posar punt i final a una actuació que va suposar un nou èxit dins la carrera d’un Braojos altre cop esplèndid.
