TEMPORADA BCN CLÀSSICS. Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera. Iván Fischer, director. Haydn: Simfonia concertant. Mahler: Simfonia núm. 5, en Do sostingut menor. PALAU DE LA MÚSICA. 28 DE NOVEMBRE DE 2022.
Els qui van renunciar a anar al Palau de la Música per la substitució de Zubin Mehta per Iván Fischer es van equivocar de mig a mig, ja que el director hongarès va oferir una Cinquena de Mahler de primeríssim nivell.
La Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks va obrir el programa amb la Simfonia concertant de Haydn, una obra molt poc escoltada i amb quatre instruments principals molt diferents: violí, violoncel, oboè i fagot, interpretats per quatre solistes de l’orquestra –Radoslaw Szulc (després va actuar de concertino), Giorgi Kharadze, Ramón Ortega Quero i Mor Biron, respectivament. Fischer va dirigir una orquestra reduïda i va optar per una visió un punt historicista, allunyada dels grans efectes sonors, per fixar-se en els detalls, tot deixant als solistes la llibertat d’un quartet i aconseguint així un discurs equilibrat, amb un “Andante” de fraseig molt bonic i un “Allegro con spirito” contundent, en què els executants van mostrar el seu virtuosisme extraordinari. Els quatre intèrprets van recompensar els aplaudiments del públic amb un arranjament per a aquests quatre instruments de la “Passacaglia” de la Suite en Sol menor, HWV 432 de Händel que va sonar meravellosa.
Però el plat fort de la nit era la Simfonia núm. 5, en Do sostingut menor de Gustav Mahler, que casualment s’havia sentit al mateix escenari feia tot just quatre dies abans amb la Simfònica de Viena. El resultat va ser espaterrant.
La Cinquena és una simfonia de contrastos amb referents a la música popular i a la culta, a l’intimisme i a l’extraversió absoluta, a la tristesa i a l’eufòria, i dirigida per la mà d’Iván Fischer vam poder escoltar tot això sense que caigués en l’ampul·lositat. El director, que va col·locar els contrabaixos a l’esquerra de l’escenari, va fer gala d’una direcció intel·ligent, esculpida instrument a instrument i posant una atenció especial als detalls i a les inflexions de tempo que requereix el compositor bohemi, i va jugar amb unes dinàmiques in crescendo sorprenents i d’alt voltatge expressiu i emocional, sense sobrepassar-se, tot creant tensió i uns clímaxs admirables, especialment al segon moviment, impactant, i a l’“Adagietto”, que va defugir l’ensucrament, amb uns pizzicati elegants, tot davant d’uns músics extraordinaris més que avesats a aquest repertori.
Perquè és indubtable que la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks és una de les millors orquestres del món, amb uns intèrprets magnífics, com van demostrar des de l’inici del programa els solistes que van interpretar Haydn, fins al trompeta que obre la Cinquena de Mahler, net i clar, passant pel solista de trompa, més tots els metalls, precisos en els atacs i jugant amb forte i pianíssims de manera admirable, també les fustes i percussions, mentre que les cordes sonaven empastades com un sol instrument, en particular els baixos, d’una elegància corprenedora. Batuta i orquestra van tancar aquesta impactant Cinquena amb un últim moviment brillant que va desfermar les ovacions del públic en un dels concerts en majúscules d’aquesta temporada.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
