ESCENES. Jurij Konjar, ballarí. Dani Espasa, clavicèmbal. Variacions Goldberg, BWV 988 de J. S. Bach. Disseny de llums: Robrecht Ghesquiere. Agraïments a Steve Paxton, Lisa Nelson. L’AUDITORI. 5 DE JUNY.
Per Clàudia Brufau
De la partitura al teclat, del so al moviment. Escoltar Bach, les Variacions Goldberg, a través del moviment. Aquesta temporada 2014-15, L’Auditori ha iniciat una programació, Escenes, amb produccions en les quals la música entra en diàleg amb altres arts escèniques i disciplines artístiques. Així doncs, en aquesta ocasió es va poder veure el ballarí Jurij Konjar improvisant sobre les Variacions Goldberg interpretades pel clavicembalista Dani Espasa, d’inici a fi.
No és la primera vegada que treballen junts: la temporada passada el Festival Salmon (Creadors Europeus Ara) va reunir per primera vegada el músic català i el ballarí eslovè per interpretar el mateix programa, però de fet aquest espectacle es remunta als anys vuitanta del segle passat. El 2009, després d’haver estudiat la gravació de la performance d’Steve Paxton Les Variacions Goldberg de J. S. Bach interpretades per Glenn Gould, filmada per Walter Verdinas el 1986, Konjar va començar a ballar la peça sencera cada dia. L’estrena va ser l’octubre de 2010. Tot i que al principi el ballarí eslovè es veia condicionat per la manera d’improvisar del coreògraf americà Steve Paxton, aviat va trobar la seva manera de respondre a l’obra musical: un “moment continu”.
L’espectacle de Konjar i Espasa és un diàleg sense interferències, despullat de teatralitat, pur i íntim. A la Sala Tete Montoliu el públic estava col·locat a dues bandes de l’escenari, tot conferint a la coreografia més tridimensionalitat. Espasa arrencava amb l’ària, després Konjar apareixia per un lateral caminant i imperceptiblement començava a ballar. Les variacions queden plasmades en formes clares i geomètriques, dissociacions de parts del cos, desplaçaments en diagonal, girs en espiral, salts i caigudes. El flux constant de la música i els patrons de moviment de Konjar podien evocar la pràctica d’un exercici rutinari. Quan els girs i els moviments en espiral es repetien amb més intensitat semblava un dervix. L’austeritat de la peça –ja que en les Variacions Konjar respon a l’abstracció musical amb abstracció corporal–, tant pot donar peu a la sensació de monotonia com a un estat hipnòtic en què l’espectador es pot iniciar –mentalment– a escoltar amb el cos. Així doncs, un pot entrar en el joc d’anticipar els moviments de l’improvisador, imaginar on les notes dirigeixen el moviment en l’espai buit i deixar que el cos habiti en la música. És per aquest motiu que entre variació i variació, quan la música sonora cessava, les notes silencioses interpretades per Dani Espasa continuaven fluint a través del ballarí.
