FESTIVAL DE PRIMAVERA DE PRAGA. Orquestra Simfònica de la Ràdio de Praga. Cor Kühn de Praga. R. Patočka (violí). M. Kobielska (soprano). J. Březina (tenor). S. Sem (baix). Dir.: Petr Altrichter. Obres de Janáček, Skoumal i Dvořák. SALA SMETANA, PRAGA. 15 DE MAIG DE 2014.
Per Roberto Benito
Com cada mes de maig, Praga s’omple –encara més, si cal– de música amb el Festival de Primavera, enguany en la 69a edició. Després del clàssic concert inaugural amb el poema simfònic Ma Vlast d’Smetana, aquest any s’oferia un segon programa amb bastants atractius, tant en el contingut com en els intèrprets. Una Sala Smetana plena de gent va acollir gairebé amb un silenci religiós l’extens programa de més de dues hores amb música de compositors txecs.
El veterà Petr Alrichter i els efectius de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Praga van començar aquest menú txec amb dos entrants musicals suaus de Janáček plens de la bellesa i malenconia eslaves. Interludis de l’òpera La petita guineu astuta en una suite d’un dels millors coneixedors del compositor, Frantisek Jílek. La segona obra va ser un dels menys interpretats poemes simfònics del mateix Janáček, El nen del violinista, de to més cambrístic, en què cada instrument reflecteix els diversos personatges d’aquesta trista balada original d’Svatopluck Cek, amb una construcció molt descriptiva i en la qual va destacar per la seva expressivitat i qualitat interpretativa el concertino Vlastimil Kobrle i la corda de les violes.
La primera part es va tancar amb un primer plat contundent però molt ben cuinat, l’estrena del primer Concert per a violí del compositor Adam Skoumal, encàrrec del Festival de Primavera. Aquest compositor i reconegut pianista de formació txecoamericana ha obtingut diferents premis per les seves obres, sent aquest concert el que fa tres al costat dels seus dos anteriors dedicats al piano. De factura clàssica en la forma, amb tres moviments: ràpid-lent-ràpid, ja des dels títols respectius ens dóna una idea de l’aspecte més descriptiu i de profund respecte vers la tradició popular i nacional de la qual procedeix: “Entrata”-“Ballata”-“Dansa Stravagante”. El concert és molt exigent amb la part solista, malgrat que per això caigui en experiments o un atonalisme gratuït; brilla més la part d’orquestració i diàleg amb el solista que l’obertura de nous camins o la imitació de llenguatges avantguardistes. Tot i això, no es pot qualificar d’un estil fàcil o tradicional. Roman Patočka, un dels violinistes txecs de la nova generació, amb formació txecogermànica i guanyador de diversos concursos internacionals, entre els quals el Sarasate de Pamplona, i que combina la seva carrera de solista amb orquestres internacionals i l’activitat amb el prestigiós Talich Quartet, va ser l’encarregat de la part solista d’aquest concert. Un so càlid en les parts més líriques i incisiu en les més rítmiques van crear l’ambient perquè aquesta partitura arribés al públic amb una factura impecable i una claredat rítmica plena de vida; amb una implicació, conjunció i lliurament entre solista, director i orquestra immillorables. La resposta del públic va ser clara: ovació a tots els implicats i salutacions repetides més del que és habitual en una obra contemporània del compositor. Tant de bo que aquest concert i aquest intèrpret puguin oferir-lo en més ocasions i es programi amb orquestres més properes a les nostres latituds.
La segona part del programa era integrada per dues postres, una de més íntima, Parenostre de Janáček per a tenor solista, cor mixt i acompanyament d’orgue i arpa. Una obra en forma antifonal que va anar desgranant les diverses frases d’aquesta oració amb uns tons místics arcaïtzants que bé recorden la Missa glagolítica del mateix compositor.
El concert es va tancar amb la força del Te Deum, op. 103 de Dvořák, l’altre gran estel de la música txeca. En aquesta peça per a baix i soprano solistes, cor i orquestra va destacar la qualitat i el domini de l’obra per part de tots els intèrprets, però hi destacaríem el Cor Kühn de Praga, pel seu so eslau contundent i sense perjudici d’una ductilitat i gran musicalitat en cada passatge.
En definitiva, un concert a l’altura d’un dels festivals més importants de la primavera musical europea i que es completa amb una programació envejable en solistes, orquestres i obres.
