Gala inaugural de la temporada d’òpera de cambra de Barcelona. Montserrat Martí. Ekaterina Sadovnikova. Marisa Martins. Raúl Giménez. Antonio Corianò. Marc Sala. Joan Pons. Carlos Chausson. Stefano Palatchi. Maurizio Lopiccolo. Piano: Joana Pons, Josep Buforn i Davide Dellisanti. Teatre de Sarrià, 31 de gener de 2015.
Per Marc Busquets Figuerola
És sempre motiu d’alegria i celebració la creació d’una nova organització dedicada a la difusió i el foment de l’òpera, però molt més si es té la valentia de fer-ho en les circumstàncies actuals i a Barcelona, ciutat on aquest tipus de fenomen no és tan freqüent com ens agradaria ni com ho és en altres capitals europees o americanes, on l’oferta està molt més dividida i fan de l’òpera un art molt més proper i assequible.
És per això que s’ha de saludar la iniciativa dels Amics de l’Òpera de Sarrià que, amb el propòsit de difondre l’òpera de cambra, van iniciar la seva primera temporada el dissabte 31 de gener passat amb una gala inaugural al Teatre de Sarrià, espai recentment reinaugurat i pertanyent a la parròquia de la vila. El dit teatre fou construït el 1907 però extensament renovat una dècada després per Jacint Torrent, pare del mestre d’obres que a l’època estava remodelant el Teatre Romea i per això el teatre sarrianenc va rebre la influència estilística del teatre del carrer de l’Hospital: planta a la italiana amb amfiteatre i platea, esgrafiats i una decoració de l’arc escènic i del sostre amb motllures de cert interès. Un edifici que ha recuperat ara el seu aspecte inicial després de tres anys d’obres i gràcies a les contribucions dels veïns del districte.
A part de la seva funció de dinamitzador del barri, el teatre també serà seu dels Amics de l’Òpera de Sarrià, que aquesta primera temporada oferirà L’occasione fa il ladro de Gioachino Rossini (21 i 22 de febrer), Le cinesi de Manuel García, pare de la cantant Maria Malibran (11 i 12 d’abril) i La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi (16 i 17 de maig), a més de L’elixir màgic, un espectacle familiar que adapta L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti (20 i 22 de març).
Malgrat la seva naturalesa com a companyia de cambra, els Amics de l’Òpera de Sarrià s’han decantat pel format de gala amb interpretacions d’àries i duets del gran repertori en el tret de sortida i, per això, haurem d’esperar fins a final de mes per veure els resultats en el repertori de cambra. Hauria estat interessant que hi hagués hagut alguna incursió cambrística durant la sessió, com també s’hauria agraït l’acompanyament d’un petit grup orquestral en comptes del piano –no gaire afinat, per cert–, però les ganes i l’esperit de celebració van suplir aquestes mancances en una vetllada en què la connexió amb el públic que omplia la sala va ser total. Un èxit de convocatòria que ha fet que els organitzadors repeteixin la gala el pròxim dia 14 de febrer.
Montserrat Martí cantà amb intenció l’ària “O mio babbino caro” de Gianni Schicchi, així com el duet de L’elisir d’amore junt amb Marc Sala, director executiu de la companyia i tenor lleuger amb una veu àgil i ben timbrada. Antonio Coriannò mostrà bones capacitats i una veu de tenor potent en les seves interpretacions de “Recondita armonia” i “Addio fiorito asil” de les puccinianes Tosca i Madama Butterfly, respectivament. Marisa Martins, exquisidament vestida i amb igual gust interpretatiu va abordar amb bravura la coloratura “Quest’ improviso tremito” de Lucio Silla, però mostrà línia de cant més atractiva en “Que fais-tu blanche tourterelle” de Roméo et Juliette. Ekaterina Sadovnikova cantà amb estil “Là ci darem la mano” de Don Giovanni junt amb Maurizio Lopiccolo, però es mostrà més còmoda en el repertori eslau amb l’ària de Marfa de La núvia del tsar de Rimski-Kórsakov. Carlos Chausson interpretà magistralment i amb gran salut vocal la serenata de Mefistofele de Faust i juntament amb Raúl Giménez el teatral duet “Pace e gioia” d’Il barbiere di Siviglia. Per la seva banda, Giménez cantà en solitari Amarilli de Giulio Caccini. Stefano Palatchi oferí una mostra de sarsuela amb “Mi barca, mi barca” de La Galeota de Salvador Codina, així com la “Romança de l’avi Castellet” de Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls. Va ser un luxe comptar amb la presència d’algú amb la trajectòria de Joan Pons avalant un esdeveniment d’aquestes característiques i que abordà amb la seva musicalitat i gust característic les cançons Amics, germans d’Antoni Parera Fons i Vorrei morire de Francesco Paolo Tosti. Totes aquestes interpretacions comptaren amb l’acompanyament musical dels pianistes Joana Pons, Josep Buforn i Davide Dellisanti, i amb la presentació de l’acte del periodista Albert Galceran. Al final, l’obligat brindis de La Traviata clausurà aquest inici de l’aventura dels Amics de l’Òpera de Sarrià. Una iniciativa que esperem que sigui fructífera, ja que és necessari per a la bona salut cultural de la ciutat que es representi també aquest tipus de repertori de cambra, lluny de les grans institucions culturals i que fan que el panorama operístic actual de la ciutat sigui ara una mica més ric.
