Emilio F. Ruiz Sastre
Las trayectorias de Pablo Casals en Puerto Rico
Editorial Dykinson-Universidad Rey Juan Carlos, 2023
Coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de Pau Casals (1876-1973), l’historiador, mariner i arqueòleg Emilio F. Ruiz ha publicat un llibret que no arriba a les cent pàgines on dona testimoni del pas de l’il·lustre violoncel·lista per Puerto Rico, l’Estat lliure associat als Estats Units, que va trepitjar per primer cop el 1955 i on residiria fins al seu traspàs.
Ruiz ha treballat a partir dels materials documentals conservats per Jaime Benítez a la universitat de l’illa caribenya per esbrinar el rerefons de l’arribada de Casals a Puerto Rico i la creació el 1957 del festival musical que va dur el seu nom, a més d’altres iniciatives, com la fundació de l’orquestra simfònica local.
Potser el més interessant d’aquest assaig és descobrir la importància decisiva que van tenir dues dones en l’evolució d’aquests esdeveniments: la que seria tercera esposa de Casals, Marta Montañez, amb qui es va casar el 1957, i la dona del governador de Puerto Rico, Inés Mendoza. Gràcies a l’estudi de la seva correspondència, l’autor ha pogut establir aquesta transcendència.
Però més enllà d’aquest episodi, el llibret està concebut com una successió de cartes entre uns personatges i d’altres que van intervenir en aquestes trajectòries de Pau Casals a Puerto Rico, ben bé sense entrar a valorar-ne l’obra artística, de la qual gairebé no es parla, ni les seves opinions polítiques. En aquest últim cas, crida l’atenció que no es faci cap referència al discurs del músic a l’ONU el 1971, quan va dir “I am a catalan”, un silenci que és reblat per Manel Carmona, que en el pròleg del llibret parla d’“el genial músico (contrario a los nacionalismos y a los totalitarismos, que suelen ser las dos caras de la misma moneda)”, i del propi Emilio F. Ruiz, quan afirma que la catalanitat de Casals, “tantas veces esgrimida en contraposición a una improbable ausencia de españolidad, no deja de ser un intento vano de manipulación del más rancio nacionalismo que todo esteriliza.”
