Subscriu-te

Un piano extemporani

Carles Font Turon

Moviment estàtic

Lalabel, 2024

Carles Font Turon és un pianista llicenciat per l’ESMUC amb matrícula d’honor en música clàssica i contemporània que, a més de dedicar-se a l’ensenyament del seu instrument, practica diversos estils i està ficat en tota mena de grups, com ara el quartet de fusió flamenca Con-fusion Project.

Però a l’hora de fer un disc en solitari, en Carles ha optat per arriscar-se i deixar palesa la seva categoria com a artista que s’endinsa en un camí absolutament personal a la recerca d’un nou univers sonor que es plasma en aquest oxímoron, Moviment estàtic, un treball on el classicisme i la contemporaneïtat que tan bé ha estudiat semblen donar-se la mà en una breu simfonia de deu composicions que amb prou feines passen de la mitja hora de durada. Però amb aquestes peces ell en té prou per demostrar que la seva música aconsegueix una brillantor emocional, profunda, senzilla i, en definitiva, excepcional que es desplaça al llarg del segle XX i desemboca en el present, on l’impressionisme, el minimalisme, el jazz i la new age music, per esmentar quatre escoles prou reconeixibles, es conjuguen com si fossin germanes.

Escoltant aquest disc és inevitable recordar el nord-americà Keith Jarrett i la seva saviesa per combinar sons tan senzills com recargolats que viatgen a través del temps fins a esdevenir extemporanis. I això és exactament el que fa Carles Font Turon amb la seva pianística introspectiva, contemplativa i, tanmateix, oberta als quatre vents. Al cap i la fi és així com ens porta de passeig sense fer-nos moure de la butaca, perquè el moviment constant que ens proposa no deixa de ser estàtic, com un pal de paller al voltant del qual s’edifica tot un món melodiós d’una bellesa tan sincera i plàcida com indescriptible.

Imatge destacada: (c) Júlia Olivé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter