SAMPLER SÈRIES. Orquestra Simfònica de l’ESMUC. Dir.: Ernest Martínez Izquierdo. Obres de Varèse, Saariaho i Boulez. L’AUDITORI. 20 DE JUNY DE 2019.
Poc acostumats a les interpretacions de grans efectius i gran format, dijous passat, 20 de juny, l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC obsequiava els assistents a L’Auditori amb un programa de concert potent: interpretant obres d’Edgar Varèse, Pierre Boulez i Kaija Saariaho, un concert fruit del conveni que tenen l’ESMUC i l’Auditori de Barcelona. Aquest concert, alhora, forma part de l’avaluació curricular dels músics estudiants.
Inclòs dins el cicle Sampler Sèries, de músiques contemporànies i de nova creació, el concert s’obria amb la interpretació d’Amèriques (1918-1921) un fresc musical breu però colossal compost per Edgar Varèse (1883-1925) i que recull, a través d’un acurat treball en els timbres i les percussions, les impressions que el Nou Continent i la ciutat de Nova York van causar al compositor francès durant la seva estada als Estats Units al principi del segle XX.
Aquesta obra podem entendre-la com una tabula rasa respecte de la producció musical anterior del compositor francès. És la primera obra de Varèse composta a Amèrica i recull, d’un costat, les principals influències de la música del seu temps, des de les atmosferes de la música impressionista, passant per la influència rítmica i harmònica dels seus contemporanis, especialment Stravinsky, Schönberg, Weber i Mahler. D’altra banda, però, l’obra esdevé en si mateixa un llibre d’intencions, la cerca d’un llenguatge personal i propi del compositor obert a noves sonoritats en què el timbre i la textura són els protagonistes principals.
L’orquestra va denotar un escrupolós treball orquestral i molt exigent en els ritmes i la percussió particularment. La transparència del so, la qualitat interpretativa i alhora l’emoció i el gaudi dels intèrprets van traspuar sens dubte als oients.
Orion, de la compositora finlandesa Kaija Saariaho, és una peça d’aparença sòbria però de gran tensió interna, especialment present en contrast entre la presència permanent d’una atmosfera gairebé màgica i l’evolució constant dels temes melòdics, del seu trasllat als diversos timbres orquestrals i de la diversitat i contrast dinàmics. Saariaho és avui per avui una de les compositores més importants que ha donat Finlàndia, probablement des de Sibelius, guanyadora del reconegut Premi Leonie Sonning i que va trobar a París l’espai i el context per desenvolupar-se com a creadora autònoma. Orion navega per les subtilitats dels colors musicals i esdevé una peça aparentment senzilla, però d’una gran complexitat tècnica i interpretativa. L’Orquestra de l’ESMUC s’enfrontava així a la peça possiblement més desconeguda però alhora una de les més exigents del programa, amb una interpretació fidel a l’estètica i l’esperit de Saariaho, de gran potència i energia.
Finalment, la darrera peça fou Notations I-IV del compositor francès Pierre Boulez, una de les obres més significatives del repertori contemporani.
Aquesta obra, composta inicialment per a piano el 1945, amb només 20 anys d’edat, va ser reescrita per a gran orquestra posteriorment pel mateix compositor. Aquest fet la converteix en una síntesi pel que fa a l’estètica de Boulez. Recull l’herència compositiva europea, des de l’opus 19 d’Arnold Schönberg al Sacre du printemps d’Stravinsky i amb importants reminiscències a Ravel i Messiaen. Alhora, i partint de la primera versió en piano, la versió orquestral desenvolupa la profunditat oferint una tercera dimensió a la més vertical i elegant composició pianística.
Citant el compositor alemany Matthias Pintscher, “l’obra de Boulez és essencialment francesa pel que fa a la seva forma compositiva, on un sol detall en la partitura de Boulez explica en escala la totalitat, l’aura i la forma del seu treball. Gairebé es podria dir que els desenvolupaments formals de les seves obres segueixen un pla intricadament detallat, alhora que s’alliberen i donen a la música un flux lògic”.
A Notations I-IV els petits detalls i fragments implosionen en aquest gran fresc orquestral, tot donant una presència majestàtica i expansiva a les parts més lentes i una gran força rítmica i gairebé invasiva als scherzi.
Segons el director d’orquestra i compositor hongarès Peter Eôtvôs, per interpretar les Notations orquestrals de Boulez i captar-ne la bellesa, els detalls i la força cal, sobretot, una bona orquestra i un bon director, per percebre la grandesa i d’aquesta composició breu però imprescindible. Dissabte passat, fruit d’una bona preparació acadèmica, d’una comprensió exhaustiva a nivell musical de les obres interpretades i d’una energia i entrega excepcionals, pròpies tant de la joventut dels intèrprets com de la passió amb què interpretaven, van donar com a resultat un concert de gran qualitat que obre la porta i dona la benvinguda als qui seran els músics i compositors del nostre avui i demà.
Imatge destacada: l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC a l’Auditori (foto d’arxiu)
