Subscriu-te

Un repartiment insòlit per a la ‘Madama Butterfly’ del Liceu

MADAMA BUTTERFLY de Giacomo Puccini. Ailyn Pérez, Annalisa Stroppa, Matthew Polenzani, Lucas Meachem, Juan Noval-Moro. Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Moshe Leiser i Patrice Caurier, direcció d’escena. Paolo Bortolameolli, direcció musical. LICEU. 16 DE DESEMBRE DE 2024.

La baixa per malaltia de la soprano Sonya Yoncheva va propiciar, en la funció d’aquest dilluns al Liceu, una combinació de cantants no prevista en el triple repartiment que assumeix aquests dies els diversos passis de Madama Butterfly.

Ailyn Pérez va ser l’encarregada d’assumir el rol protagonista en substitució de la seva col·lega búlgara, molt més mediàtica. L’americana, filla de pares mexicans, va demostrar per què ha fet de Butterfly un dels èxits recents de la seva trajectòria. En va fer una interpretació apassionada, versemblant i creïble i, si bé vocalment va abusar en alguns moments d’un timbre excessivament metàl·lic i cridat, va ser la gran triomfadora de la vetllada i qui va recollir, com era previsible, més aplaudiments del públic.

Tota la passió que Pérez va posar en el seu personatge es va trobar a faltar, en canvi, en el duet amorós que tanca el primer acte, potser per exigències de la direcció escènica, potser per les prestacions com a Pinkerton d’un Polenzani que, en canvi, va estar millor en el tercer acte, tot i una intervenció més breu.

També va ser molt aplaudida Annalisa Stroppa com a Suzuki, un paper sempre agraït i que va fer lluir, especialment, en el tercet amb Pinkerton i Sharpless. Aquest darrer, interpretat pel baríton americà Lucas Maechem, també va recollir bravos.

Bortolameolli va encetar la vetllada amb una direcció nerviosa i un pèl precipitada que va saber anar relaxant al llarg de la funció i gràcies al qual l’orquestra va trobar també moments bellíssims.

La pobresa de la proposta escènica -encara més per tractar-se de la quarta reposició d’aquesta producció- es va veure acusada per algunes decisions actorals que van deslluir algunes escenes clau com els dos cors interns, tant el de l’entrada de Butterfly com el cèlebre cor a boca closa.

Imatge destacada: (c) David Ruano.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter