FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS. Ensemble O Vos Omnes. Dir.: Xavier Pastrana. Obres de Haydn i Mozart. SALÀS DE PALLARS. 15 D’AGOST DE 2016.
Per Martí Sancliment
Per sisè any consecutiu el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP) esquitxa les viles i les valls de la serralada de propostes musicals de gran interès i qualitat. A un reguitzell de localitzacions, enguany s’ha afegit la població de Salàs de Pallars, al Pallars Jussà, vila que fou seu de la fira de bestiar de peu rodó més prestigiosa de tot el Pirineu des que Pere el Cerimoniós n’hi concedí el privilegi.
Observant de reüll l’embassament de Sant Antoni, Salàs de Pallars descansa senyora i tòrrida a l’estiu sobre un cingle, un balcó vers els paratges de les Roques Pelades i els camps circumdants que ens expliquen que els anys no han passat en va en una comarca que ha tendit forçosament i tristament a la despoblació. Reinventant-se per subsistir, les botigues museu i les noves fires del municipi atrauen novament el foraster que, trampejant carrers amunt i portals avall, s’atansa inevitablement a l’església de la Mare de Déu del Coll. D’una sobrietat i acústica sorprenents, el temple de planta rectangular coronat per una torre nua sembla deixar-nos intuir que, ben probablement, part de la seva arquitectura fou heretada d’un castell o els murs de l’antiga Sarasse. A l’interior, l’Ensemble O Vos Omnes hi oferí el 15 d’agost passat el darrer dels tres concerts que ha executat en el si del Festival de Música Antiga dels Pirineus d’enguany, posterior a Sant Joan de les Abadesses (13 d’agost) i a la Seu d’Urgell (14 d’agost).
El repertori escollit se centrava en quatre petites misses o Misses brevis de Franz Joseph Haydn i de Wolfgang Amadeus Mozart, un repertori atractiu, car conté en els seus passatges bona part de l’essència d’ambdós compositors del Classicisme i alhora esdevé un repte per al cor que l’afronta, per les necessitats vocals i tècniques que les misses escollides demanen. Quatre peces que miniaturitzen la forma musical de la gran missa, quatre petites misses que ens parlen d’un gènere probablement originat en àrea germànica i que degueren esdevenir el canal expressiu de la fe cantada en l’ofici litúrgic dels diumenges ordinaris o de les petites celebracions. En efecte, la composició de la Missa brevis reduïa a la mínima expressió l’orquestra, que es limitava als violins, la possibilitat d’integrar trombons colla parte i el baix continu amb la participació de l’orgue. El cor, que expressa fidelment el text de la fe i la comunió cristiana, esdevé el gran protagonista d’aquest gènere, ja que les parts instrumentals concertants hi són mínimes i la noble presència de les veus s’imposa damunt l’enginyosa filigrana instrumental que saberen brodar Haydn i Mozart, tot imprimint-hi el seu geni i elevant aquestes peces a exemples magnífics del caràcter musical d’ambdós.
Presentava el concert la Missa brevis Rorate coeli desuper, Hob. XXII:3 de F. J. Haydn (alguns musicòlegs l’atribueixen, però, al seu professor Georg Reutter), en què l’Ensemble O Vos Omnes mostrà evidències d’una tècnica vocal pulcra que dóna com a resultat una homogeneïtat de conjunt que converteix el cor en un instrument únic i precís. Sota la direcció de Xavier Pastrana, els contrasts dinàmics en les diverses parts de la missa dotaren la interpretació d’una bellesa remarcable que, juntament amb l’acústica de la sala, imbuïren el públic en una experiència íntima i propera.
A continuació, la segona missa de Haydn, la Missa brevis sancti Joannis de Deo (Kleine Orgelmesse), Hob. XXII:7, en la qual, juntament al paisatge homofònic que aquesta evoca, especialment en el “Credo”, destacà la part solística de la soprano sobre l’acompanyament de l’orgue en el “Benedictus”. Aquest passatge elegant fou interpretat per la soprano Maria Pujadas, de timbre sòlid i bell, més evocadora i consistent en les parts de volum moderat que no pas en els forte. La seva interpretació aixecà els ànims del públic, que interrompé breument la missa per lloar amb aplaudiments una veu tan precisa, de cos voluminós, ben treballada, bella, solvent i especialment evocadora en les fines i delicades línies melòdiques d’aquest moviment. A l’orgue, Dani Espasa, capaç sempre d’encisar l’oient amb el seu tacte àgil, una expressió a través dels recursos ornamentals i la inevitable frescor que es desprèn de la seva interpretació. L’Ensemble O Vos Omnes tornà a confirmar en aquesta peça la seva capacitat expressiva en l’“Agnus Dei”, passatge no especialment complicat a nivell tècnic, però que requereix precisament les capacitats expressives que posseeix l’ensemble resident a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca.
Les dues misses de Mozart interpretades en aquest concert van ser la Missa brevis en Si bemoll major, KV 275, estrenada probablement a Salzburg el 1777, i destacable, entre altres aspectes, pel protagonisme solístic a totes les cordes, i la Missa brevis en Fa major, KV 192, del 1774 i coneguda habitualment com a Kleine Credo Mass per la importància que pren el motiu del Credo repetit i reprès durant aquesta desenvolupada secció.
En la primera d’aquestes, la soprano Lorena Garcia destacà per una pulcra interpretació, perfectament afinada i amb l’encant del seu timbre més aviat obscur i voluminós. Volem també destacar el tenor solista Carles Prat, de veu més aviat aprimada i aparentment de potència moderada, però alhora amb un timbre dolç, una bona dicció que en facilitava la comprensió i una expressió sincera i amable. Una veu, la seva, que estem segurs que destacarà més en els repertoris renaixentistes i barrocs que no pas en els belcantistes.
En la segona missa de Mozart, els baixos obrien la secció del “Kyrie” confirmant el que ja havia estat patent durant tot el concert, l’enorme qualitat d’aquesta corda, homogènia, activa, ben empastada, enèrgica, de gran control dinàmic i de cos rodó i afable. El mateix podríem dir de Francesc Ortega, baix solista, de veu que mescla la frescor de la seva joventut amb la precisió i pulcritud de la seva tècnica. També foren lloables les intervencions del contratenor Marc Guerris, que interpretà al costat de les contralts moderant i encaixant perfectament la seva tessitura amb la d’aquestes.
Finalment, a més de les quatre misses esmentades, l’Ensemble O Vos Omnes incorporà al programa el Salve Regina en Mi Major, Hob. XXIIIb:1 de F. J. Haydn i l’Inter natus mulierium, KV 72 de W. A. Mozart com a bis. Peces breus que esponjaren el repertori escollit alhora que denotaren la qualitat dels músics de la reduïda orquestra que acompanyava el cor, amb la presència destacable d’Oleguer Aymamí, de qui ja coneixem l’eloqüència, de la qual féu gala entre altres passatges en la introducció de l’Inter natus mulierium de Mozart.
Un concert ovacionat per un públic proper, agraït i satisfet, una interpretació d’una qualitat remarcable i sota una direcció concentrada, conscient i clara que contribuí a expressar de manera fefaent la gràcia i intel·ligència de les composicions dels grans del Classicisme.
