UN RÈQUIEM ALEMANY DE BRAHMS. Orquestra Simfònica del Vallès. Cor Ciutat de Mataró. Cor de Cambra de Granollers. Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida. Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Coral de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Coral Mixta d’Igualada. Ulrike Haller, soprano. Pau Bordas, baríton. Dir.: Xavier Puig. PALAU DE LA MÚSICA. 24 D’ABRIL DE 2014.
Per Jordi Maluquer
La iniciativa simfonicocoral que cada any proposa Xavier Puig a cors diversos no podia oferir millors resultats. L’impressionant Rèquiem alemany, op.45 de Johannes Brahms no podia oferir millor traducció que la que vam sentir al Palau el 24 d’abril passat. El llarg treball dels sis cors durant molt de temps, l’acoblament amb l’OSV i amb les indicacions del director després d’una gira de sis concerts, tot era quasi perfecte i el plus d’emoció i lliurament que hi aportaven feia que el resultat arribés a fons a l’ànima de l’oient. El criteri, ple de sensibilitat i lluny dels efectismes tremendistes que a vegades es prolonguen més enllà d’uns moments precisos, ens donava una interpretació amb molta personalitat. El començament suau del “Selig sind…” amb què comença el versicle 5,4 de l’Evangeli de sant Mateu (“Benaurats els qui ploren perquè seran consolats”) és el més aconseguit de les interpretacions sentides dels darrers anys, així com l’entrada de les veus femenines en la primera vegada que es canta el fragment “Das Gras ist verdorret…” (L’herba s’asseca i la flor cau) va sonar miraculosa. I en els darrers versicles, Puig va crear mons sonors inusitats, només assolibles si s’ha treballat a fons, coneixent les possibilitats de les veus que hi participen i si s’és capaç d’encarar-los amb una mirada nova. La tria dels solistes, la soprano Ulrike Haller i el baríton Pau Bordas, amb capteniment i gran musicalitat, molt encertada. Amb raó, en el full explicatiu, el director assenyalava que, a diferència dels llatins, “El de Brahms és un rèquiem per als vius”. Malgrat tot, en un comentari de Lluís Millet reproduït del 2001, en el programa de mà es remarca que així com hem vist que l’obra comença amb “Benaurats els qui ploren” acaba conciliadorament amb “Benaurats els morts fins ara […] ja que les seves obres els acompanyen” (Ap. 14:13).
Hi van participar, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor Ciutat de Mataró, el Cor de Cambra de Granollers, el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona, la Coral de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i la Coral Mixta d’Igualada. Per a ells és el repte anual més important i a part d’una interpretació amb orquestra, han d’assolir la capacitat de conjugar-se amb altres corals. En la gira que s’ha fet per Tarragona, Mataró, Lleida, Granollers, Girona i Igualada, en què a cada lloc han cantat només tres cors, el 24 ho van culminar fent-ho tots junts. A part d’oferir-nos una gran vetllada musical, cal considerar que realment és una manera de nodrir i enfortir l’envejable cabal coral del país.
