TEMPORADA OBC. Cor Lieder Càmera (dir.: Elisenda Carrasco). Cor Madrigal (dir.: Mireia Barrera). Sally Matthews, soprano. Thomas Dolié, baríton. Dir.: François-Xavier Roth. Un rèquiem alemany de Brahms. L’AUDITORI. 21 DE MARÇ DE 2014.
Per Lluís Trullén
El mes de febrer de 1868 s’estrenava amb un èxit rotund la versió definitiva d’Un rèquiem alemany de Brahms i des d’aquella data les interpretacions i enregistraments n’han estat constants. Els set passatges de l’obra extrets de textos bíblics i dels Evangelis apòcrifs ens parlen del consol i de l’entorn feliç en què es retrobarà la nostra ànima, excloent fins i tot la seqüència del “Dies Irae”, eix vertebrador dels Requiem de Mozart o Verdi. La delicadesa lírica i, com a contraposició, la densitat de les fugues corals, la participació constant del cor, conjuntada amb unes textures orquestrals plenes de calidesa o les refinades intervencions dels solistes, configuren una obra d’un atractiu indubtable, però pel que fa a la interpretació sempre resulta complexa, tant a nivell tècnic com expressiu.
Sota direcció de François-Xavier Roth, l’OBC i els cors Lieder Càmera i Madrigal, el públic que omplia bona part de l’aforament de L’Auditori es disposava a escoltar una nova versió del Rèquiem i a endinsar-se una vegada més en la musicalitat sublim d’aquesta obra. El cor juga un paper determinant en la interpretació i dues directores com Mireia Barrera i Elisenda Carrasco (que, recordem-ho, va treballar dos anys enrere amb tants i tants cantaires per a la versió participativa del Rèquiem), van preparar novament els cors per cercar tota l’essència musical de l’obra i consegüentment assolir uns resultats esplèndids. Només cal buscar un però a la bona conjunció, acurada afinació i homogeneïtat en els unísons: en els passatges polifònics mancava una certa diafanitat sonora que definís més clarament les línies melòdiques i l’articulació entre les veus de les seccions corals. Incisiu en el celebèrrim “Denn alles Fleisch, es ist wie Gras”, o delicadíssim en els cors que obren i clouen l’obra, el treball del Lieder Càmera i Madrigal va resultar en línies generals impecable. El director François-Xavier Roth va copsar plenament la intenció musical i expressiva de la composició, comprenent-la com un tot compacte i buscant una línia musical que aprofundís en els detalls i en el seu màxim nombre de textures i dinàmiques. L’OBC va mostrar un grandíssim nivell en totes les seccions, des de les cordes fins a les timbales, i aconseguí recrear aquella atmosfera instrumental tan poètica que cal que embolcalli tota la riquesa del text; alguns passatges en forte, però, van mostrar algun desequilibri motivat per un excés de volum sonor del cor, que eclipsava les refinades textures orquestrals.
El paper dels dos solistes vocals va resultar dispar. Per una banda, la soprano Sally Matthews va exposar una veu que tenia en el registre agut un excés de vibrato malgrat que a poc a poc va anar acomodant-se per extraure la meravellosa delicadesa continguda en la melodia d’“Ihr habt nun Traurigkeit”. Per la seva part, la veu majestuosa, potent, d’amplis registres i dúctil de Thomas Dolié va resultar idònia per afrontar les dues intervencions amb el cor. Amb tot plegat, una versió destacada d’Un rèquiem alemany en què, en línies generals, tant els aspectes de complexitat tècnica com els expressius van ser superats amb escreix per fer emergir la sublim poètica inherent a l’obra.
