TEMPORADA OBC. Mariola Membrives, cantaora. María Hinojosa, soprano. Pere Martínez, cantaor. Orfeó Català. Dir.: Josep Caballé Domenech. Obres de Granados, Falla i Palomar. L’AUDITORI. 5 DE NOVEMBRE DE 2017.
Per Javier Pérez Senz
Finalment, i ja era hora, l’OBC ha ofert una estrena. Al seu sisè programa, i amb el retorn del director català Josep Caballé Domenech com a atractiu afegit, l’estrena absoluta del Réquiem por el cantaor de los poetas, ambiciosa partitura del compositor català Enric Palomar dedicada al genial cantaor Enrique Morente, ha suposat una alenada d’aire fresc a la programació del conjunt simfònic barceloní.
Cal treure’s el barret davant l’evolució i el salt qualitatiu de Palomar –director artístic i professor de composició del Taller de Musics, que des de fa anys viu entre Barcelona i Berlín–, en la recerca d’un estil propi que, seguint el camí iniciat per Manuel de Falla, crea un singular espai de trobada entre la música clàssica i el flamenc, tan clàssic com tantes altres músiques que no porten la cada vegada més imprecisa etiqueta de música clàssica. Hi ha troballes sorprenents en aquest flamant Réquiem, dividit en quatre parts –“Requiem aeternam”, “Dies irae”, “Sanctus” i “Libera me-In paradisum”–, que segueixen el text litúrgic, en una seqüència dramàtica en la qual Palomar intercala, excepte en el cas del “Sanctus”, poemes encarregats a Santiago Auserón i el fragment final de Muerte sin fin de José Gorostiza. I és en el tractament d’aquest material poètic que la força de les paraules i els accents, girs i inflexions del cante jondo prenen una nova dimensió expressiva.
L’escriptura de Palomar és refinada, hàbil i imaginativa en el tractament del color i, de forma molt especial, del sentit del ritme, la qual cosa exigeix precisió, domini tècnic i flexibilitat als intèrprets. En el cas de Josep Caballé Domenech existeix, a més, complicitat i plena sintonia personal i artística; el titular de l’Òpera de Halle, la Filharmònica de Colorado Spring i proper titular de la Filharmònica de Bogotà, ha estrenat les més notables partitures de Palomar, entre les quals l’òpera La cabeza del Bautista al Liceu (2009), el Concert per a piano a la temporada de l’OBC, amb Iván Martín com a solista (L’Auditori, 2011); el ballet Negro Goya, al Festival de Granada (2011), i el Concerto for orchestra, amb l’Staatskapelle de Halle (2016). El domini de l’estil i la segura i ricament matisada direcció del director va obtenir una brillant actuació de l´OBC. Però la resposta de l’Orfeó Català, dirigit per Simon Halsey, va resultar decebedora, grisa i vacil·lant en episodis rítmicament complexos; van deixar escapar molts matisos d’una part coral difícil i espectacular en molts episodis.
Encara que l’amplificació de les veus solistes era manifestament millorable, especialment en el balanç amb la plantilla simfònica, l’actuació de la soprano María Hinojosa i el cantaor Pere Martínez va ser notable. La versatilitat estilística i l’aplom tècnic d’Hinojosa són virtuts d’una intèrpret que va desplegar accents i matisos de bellesa excepcional; no hi ha concessions ni efectismes en l’exigent escriptura vocal, i en el cas de Pere Martínez, un cantaor de fina i elegant línia, va destacar la seva notable musicalitat i afinació, sense excessos temperamentals.
El programa, ben construït i consagrat a la música espanyola, es va obrir amb Tres danzas españolas de Granados, orquestrades amb mestratge i encant per Joan Lamote de Grignon; i res millor com a pas previ a l’estrena de Palomar, que gaudir amb el geni sempre sorprenent de Manuel de Falla i una obra clau en la seva evolució i en la sàvia utilització de les essències flamenques com és el cas d’El amor brujo. Va ser dirigit amb claredat i energia per Caballé, molt atent en l’acompanyament a la cantaora Mariola Membrives, elegant i amb un cant de delicats matisos i gust musical exquisit. En aquest sentit, és de justícia destacar que tant Membrives com Pere Martínez formen part d’aquestes noves promocions formades musicalment al Taller de Músics i ben preparades per afrontar amb solvència tècnica nous reptes i punts de trobada entre el flamenc i altres gèneres musicals.
