VESPRES D’ARNADÍ. María Espada, soprano. Dani Espasa, clave i direcció. Obres de Fux, Caldara, Fiorè, Rincón d’Astorga, Händel, Ragazzi i Albinoni. L’AUDITORI (Sala Oriol Martorell). 14 DE MAIG DE 2014.
Per Xavier Chavarria
El Museu de la Música s’ha afegit a la commemoració del tres-cents aniversari del final de la Guerra de Successió amb una exposició titulada “Les músiques dels 1714’s”, que es podrà veure fins a mitjans d’octubre, i que es va inaugurar dimecres passat amb un concert del conjunt Vespres d’Arnadí amb la soprano María Espada a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona. Un concert que portava per títol “L’últim Habsburg: música d’òpera a Barcelona”, en què es proposaven obres de diversos compositors actius en aquell inici del segle XVIII, com Albinoni, Händel o Fux, i d’altres d’implicats directament en la vida musical de la cort reial de l’arxiduc Carles d’Àustria instal·lada a Barcelona entre el 1705 i el 1713, com Antonio Caldara, Rincón d’Astorga, Andrea Fiorè o Angelo Ragazzi. Un programa molt coherent, integrat per obertures i àries d’òpera combinades amb suites i sonates instrumentals, algunes pràcticament inèdites i totes d’una qualitat remarcable, en el que va ser un retrat magnífic de l’activitat musical a Europa durant l’època de la Guerra de Successió a la corona espanyola.
Vespres d’Arnadí és una de les formacions de música antiga més sòlides i consistents del país, amb una trajectòria breu però brillant i sostinguda, liderada per un músic magnífic, Dani Espasa, que la dirigeix amb eloqüència i frescor des del clavicèmbal, i que en aquests moments pot competir de tu a tu amb les millors formacions europees. Les seves propostes musicals sempre estan regides per un criteri musicològic rigorós i coherent, amb repertoris inèdits, molt ben travats, farcits de descobertes i exhumacions, i fugint d’efectismes i de llocs comuns que sens dubte els reportarien més fama i popularitat. Vespres d’Arnadí es presenta amb una formació a mida del repertori però sempre amb músics d’altíssim nivell, que en aquest concert van ser set: els violinistes Nick Robinson i Sylvan James; Natan Paruzel, viola; Oleguer Aymamí, violoncel; Oriol Martí, violó, i Pere Saragossa, oboè, i amb Dani Espasa coordinant des del clavicèmbal un producte sonor compacte i homogeni però alhora elàstic en la prosòdia, el fraseig, les inflexions i el caràcter, i d’una riquesa tímbrica exquisida. Un producte francament estimulant, enriquit en aquest concert per la veu de la soprano María Espada, que va sonar dolça però robusta, austera en les maneres però brillant en els temibles passatges melismàtics d’algunes de les àries que va interpretar, especialment les de Händel. Tot i el cos de la seva veu, té l’agut fàcil i transmet una seguretat confortable que no es va veure gens enterbolida per alguna agilitat boirosa i per algun agut estrident.
Entre el repertori, d’una hora llarga de durada, hi van destacar l’espectacular ària de l’òpera Agrippina de Händel, amb un duel d’acrobàcies entre la veu de María Espada i l’oboè de Pere Saragossa; la Sonata per a cordes d’Angelo Ragazzi, amb un solo del violinista Nick Robinson de gran bellesa i precisió; l’ària “Vo cercando in queste valli” de l’òpera Dafne d’Emanuel Rincón d’Astorga, que María Espada va brodar, i la bellíssima ària “Questa fronda” de l’òpera Il nascimento dell’aurora de Tomaso Albinoni. I no hi va faltar una ària de l’òpera Il più bel nome del napolità Antonio Caldara, estrenada al palau de la Llotja de Mar de Barcelona el 2 d’agost de 1708 i que va ser la primera òpera que es va escoltar a Catalunya.
Tot plegat un treball excel·lent de recuperació i reivindicació d’un repertori valuós i significatiu d’una època crucial de la nostra història.
