All a tag
Metropolitan Union
Segell Microscopi
En una d’aquelles iniciatives que posicionen Sabadell com una ciutat culturalment potent però històricament menystinguda pels grans mitjans de comunicació i pels qui escriuen sobre el cànon musical, al principi dels anys vuitanta quatre cantaires que pertanyien a la Coral Belles Arts (Llorenç Balsach, Joan Uyà, Xavier Ribera i Lluís Vila, posteriorment substituït per Miquel Soley) ja van actuar al Festival d’Estiu de la ciutat el 1983 i 1984 com a Barber Shop Classics Quartet. Ells van oferir un exemple del que havia estat el barber shop, un estil sorgit al tombant del segle XX en algunes zones dels EUA, quan les barberies encara eren centres de trobada social d’afroamericans. Nodrit per un repertori de cançons polifòniques a quatre veus a cappella, en ocasions basades en balades, són peces tendents a l’homofonia i jocs de semitons enmig d’harmonitzacions molt hàbils que canten lletres –sovint kitsch– sobre amors romàntics.
Novament, quasi bé quaranta anys després, diversos grups vocals catalans han reviscut aquest esperit tot assolint una dècada d’existència. Entre els quals, els Metropolitan Union celebraran l’any que ve el seu desè aniversari amb el suport del seu primer enregistrament, que ja ha sortit al mercat i que és un tast d’alguns èxits del seu repertori, fet de peces de diversos estils: des del jazz, el blues, el rock o el soul i derivats, que defensen amb exquisidesa en l’afinació, riquesa en harmònics i cohesió en el conjunt, sense malmetre les singularitats de la tessitura i el timbre d’unes veus que saben donar brillantor i canvis de color. En algunes predomina un toc de swing, com a Baby driver; en altres, reminiscències d’espiritual negre, com a Blackbird, i en algunes, entonacions quasi teatrals, com a Coco medley.
En resum, amb una edició excessivament austera i que no inclou ni els noms dels components ni un breu currículum del conjunt que n’acrediti els mèrits artístics, l’enregistrament proposa una barber session i demostra per què aquest conjunt s’ha llaurat un lloc destacable entre les diverses formacions homòlogues a Catalunya durant els darrers anys, encara que no tots els arranjaments siguin musicalment tan atractius i emotius com els originals. És el cas de What a wonderful world: per bé que la defensen els Metropolitan Union, hi ha versions i versions. I la de Louis Amstrong segueix escombrant qualsevol altre intent.
