FESTIVAL DE PERALADA. Nabucco de G. Verdi (versió concert). George Petean, Anna Pirozzi, Alexander Vinogradov, Silvia Tro Santafé, Mario Rojas, Simon Lim, Maribel Ortega, Fabián Lara. Cor i orquestra del Teatro Real. Nicola Luisotti, direcció. AUDITORI JARDINS DEL CASTELL (PERALADA). 30 de juliol de 2022.
El mestre de Viareggio va saber impulsar un Nabucco trepidant i electritzant. La carrera ascendent de Luisotti en llocs importants és una garantia d’encert. Entre altres responsabilitats, actualment ocupa el lloc de principal director convidat del Teatro Real. La de Peralada era l’última de les representacions d’aquesta producció signada pels efectius orquestral i del cor del coliseu madrileny, en aquesta ocasió sense la polèmica afegida de la producció d’Andreas Homoki procedent de l’Opernhaus de Zuric.
El primer acte, dominat per la presència del cor i una orquestra opulenta però molt ben controlada i sense excessos sonors, va ser l’avantcambra d’un espectacle de gran relleu. El gran triomfador va ser el baríton George Petean, que, malgrat no haver participat de les funcions del Real, va oferir una autèntica lliçó de cant. El seu timbre, nobilíssim, amb una línia de cant elegant i ponderada va ser un autèntic bàlsam. Va perfilar amb mestria tots els ressorts del seu personatge amb expressió vibrant.
Anna Pirozzi, que celebra deu anys de carrera als escenaris, és una soprano de gran calat artístic. En les seves evolucions vam poder comprovar l’expertesa en aquest rol. La potencialitat canora de la italiana ofereix les millors garanties per reblar una Abigaille de gran envergadura musical. Les dificultats de la partitura no van ser cap obstacle per reportar tota la veritat del seu personatge. Tot el patetisme de la seva veu de profund dramatisme i un gran ofici en les colorature la van fer mereixedora d’una gran acollida del públic. Potser en algun moment va sobrepassar les dimensions de l’agut amb algun final sobtat.
El gran impacte de la partitura verdiana en la veu de Zaccaria va ser ben recollit per Alexander Vinogradov, que va demostrar més que suficiència i coratge per afrontar el paper. La seva veu timbrada i de volums generosos va completar un trio vocal molt notable. El fraseig va estar a lloc en tot moment, per bé que el vibrato podia resultar excessiu en alguns moments, però la convicció i l’ofici de Vinogradov van resultar més que suficients per encarnar un personatge exigent que va resoldre de forma brillant.
Silvia Tro Santafé va construir una Fenena d’alta volada amb una veu privilegiada. Malgrat l’espai reduït que ocupa el seu personatge, l’encert del seu cant li va procurar un lloc exitós que no va passar gens desapercebut. En un punt més discret va quedar el treball de Mario Rojas. Malgrat el seu timbre de gran qualitat i els perfils ben arrodonits dels aguts, li va mancar caràcter. Simon Lim és un baix coratjós que va resoldre molt bé el seu rol. Maribel Ortega i Fabián Lara completaven un repartiment vocal que va funcionar de forma acurada i ben empastada.
El cor, que al principi de l’òpera s’havia sobrepassat, tot arribant a cridar –veus masculines–, va resoldre, malgrat aquest esclat inicial, molt satisfactòriament el protagonisme que manté durant bona part de l’òpera. Va demostrar una sòlida energia vocal i un gran impacte en els moments decisius. El seu “Va, pensiero!” va estar molt ben perfilat, encara que Luisotti va optar per unes messa di voce molt marcades.
Una vegada més, la direcció del Festival ha confiat en el Teatro Real, que ja s’ha convertit en un col·laborador eficaç i esperat pel públic de Peralada, que agraeix la professionalitat i el rigor per transportar-nos amb una música proteica i demostrant una vegada més el bon treball del coliseu madrileny.
Imatge destacada: (c) Miquel González – shooting.
