TEMPORADA FRANZ SCHUBERT FILHARMONIA. Ivo Pogorelich, piano. Franz Schubert Filharmonia. Director: Tomàs Grau. F. Chopin: Concert per a piano i orquestra núm. 2, op. 21. A. Dvořák: Simfonia núm. 7, op. 70. PALAU DE LA MÚSICA. 23 D’OCTUBRE DE 2022.
El pianista Ivo Pogorelich va ser l’artista escollit per acompanyar la Franz Schubert Filharmonia en el concert inaugural de la temporada 2022-23, amb un programa integrat per dues grans obres del repertori com són el Concert per a piano i orquestra núm. 2, op. 21 de Chopin i la Simfonia núm. 7, op. 70 de Dvořák. Un solista de qualitat contrastada, un programa integrat per obres cèlebres i la bona trajectòria interpretativa de l’orquestra esdevenien una fórmula poc menys que infal·lible per atreure, com així va ser, un nombrosíssim públic al Palau.
Indubtablement, Pogorelich és una de les llegendes del piano forjada quan en aquell ja llunyà Concurs Chopin de Varsòvia del 1980 va quedar eliminat i provocà que Martha Argerich, en desacord, abandonés el jurat. El motiu: l’elecció dels tempi i un relatiu seguiment de la precisió de les indicacions dinàmiques i expressives marcades en la partitura per Chopin. El millor exemple d’aquesta idea fidel a la manera de tocar de Pogorelich el trobem en l’enregistrament dels Preludis op. 28: tempi rapidíssims en els números 8, 16 o 24 i extremadament lents en els de ritme més pausat; però tot no és simplement un tema de velocitat, sinó de concepció musical curosament premeditada per allunyar-se de les apostes més convencionals. Pogorelich mai no deixa, doncs, indiferent i provoca fílies, o bé fòbies entre els qui cerquen unes lectures més acadèmiques. El seu Chopin sempre ha estat profund, meditat i fidel al seu concepte musical. Té poc a veure amb la perfecció sublim assolida per Pollini, sempre afí a tot detall de la partitura, a la calidesa dels Nocturns d’Arrau, al magisteri de Zimmermann o a les incommensurables versions que els darrers anys ens han portat Blechacz, Abdeeva –que actuarà al Palau el proper 23 de gener–, Seong Jin Cho –proper solista invitat per l’OBC i que tres anys enrere ja va interpretar aquest mateix Segon Concert amb l’OCM (actual Franz Schubert Filharmonia)– o enguany Martín García, guardonat com a millor intèrpret d’un concert al Concurs Chopin.
Al Palau, Pogorelich va portar novament al límit la seva idea de Chopin. Volgudament subjectiu, concís i amb rapidesa en els passatges ornamentats en què els tempi fluctuaven de manera poc convencional. La seva versió del Segon Concert de Chopin resultava més marmòria que poètica; distava en el segon moviment d’una calidesa abocada al rubato i la rítmica del tercer era afí a una sonoritat fins i tot pàl·lida. L’opció de Pogorelich, tremendament personal, s’allunyava d’academicismes i formalismes per despertar, entre el públic, admiració en uns i certa fredor en d’altres. Tocant amb partitura (fet anecdòtic però poc habitual, si deixem de banda el tan recordat Sviatoslav Richter), no va oferir cap bis davant un públic que malgrat estar dividit en l’opinió va ovacionar calorosament un pianista sempre fidel a la seva personalitat musical.
I en la vessant interpretativa, la Franz Schubert Filharmonia, dirigida per Tomàs Grau, sí que va obtenir una resposta unànime. Meticulós acompanyament en el Concert del Chopin, amb gran precisió entre totes les seccions i copsant tot el sentit romàntic que desprèn una partitura antològica com la Setena de Dvořák, en què les melodies impregnades dels aires bohemis, els ritmes tan propis de la música centreeuropea, se succeïen en una versió plena de color, brillant i eloqüent. Però de la versió, també en volem destacar la calidesa que despuntava als instants més poètics. Admirables les fustes, so molt arrodonit entre les cordes, precises en els atacs i un metall que oferia un so brillant però curosament mesurat en el volum. Una Setena que va desprendre romanticisme, elegància de traç, també vitalitat expressiva i, per descomptat, calidesa poètica. Grau i la seva orquestra van escollir una obra idònia per a un concert inaugural en què van assolir un nivell interpretatiu que cal desitjar que mantinguin en el decurs de la temporada.
Imatge destacada: (c) Martí E. Berenguer.
