ESTIU AL PALAU. Yukiko Akagi, piano. Masurques núm. 4, op. 17; núm. 3, op. 63; núm. 4, op. 33. Balada núm. 3, op. 47. Andante spianato i Gran polonesa brillant, op. 22. : Vocalise núm. 14, op. 34. Sonata per a piano núm.2, op. 36. PALAU DE LA MÚSICA. 2 D’AGOST DE 2023.
La pianista japonesa Yukiko Akagi va oferir el primer dels recitals que integren el cicle Estiu al Palau: Agost de Piano, amb un programa dedicat a obres de Chopin i Rakhmàninov. Davant d’un públic que omplia la platea i l’amfiteatre del Palau, aquesta pianista resident a Barcelona va evidenciar de nou aquella musicalitat, seguretat tècnica, temperament i aprofundiment musical que ha desenvolupat al llarg d’una carrera que va tenir el seu punt d’inflexió l’any 2004 amb una aclamada actuació al Carnegie Hall de Nova York.
Akagi va plantejar un programa d’atractiu indubtable i reclam ineludible per als amants del piano, coronat per la Sonata núm. 2 de Rakhmàninov, una de les seves composicions predilectes, que li ha reportat un elogi unànime en diverses sales de concerts. Akagi és una pianista elegant, de domini tècnic controlat en tots els aspectes (articulació, pedal, atacs, octaves, salts, gammes de sonoritats i de dinàmiques…), uns requisits innegociables per als grans intèrprets. Però el seu gran valor rau en la combinació d’aquesta tècnica depurada amb una personalitat musical plena de vistositat, de temperament, que mai defuig els tempi vigorosos ni els seductors efectes de sonoritat.
La vehemència amb què va afrontar la tercera Balada, plena de poesia, de confidencialitat, i fent emergir els complexos passatges cromàtics i les exigents octaves, confegien un relat harmoniós, suggestiu i captivador per la seva fogositat. Delicadíssima en les Masurques –amb tendència a l’elecció d’uns tempi ràpids–, va mostrar una delicadesa subtil en l’Andante spianato per després desplegar un pianisme abassegador en la Gran polonesa brillant, plena de vitalitat, fortalesa i temperament. Chopin en estat pur, equilibri entre poesia i apassionament. Piano romàntic entès en tota la seva plenitud.
L’àmplia formació de Yukiko Akagi està lligada a llegendàries figures del piano, com el gran Menahem Pressler o György Sándor. Però en ella sempre sembla prevaler aquella valentia virtuosística que va exposar el genial pianista americà Earl Wild –celebrades són les seves transcripcions d’obres de Rakhmàninov– i, per descomptat, els consells que va rebre de Ruth Slencyznska, alumna del mateix Rakhmàninov. La comprensió de la música del llegendari compositor rus que posseeix Akagi li permet copsar plenament l’esperit de l’estil que reclamen unes obres tan exigents. Admiradora de Sviatoslav Richter, el seu Rakhmàninov sedueix per un magnetisme basat en l’ampli ventall de sonoritats, dinamismes, tècnica i musicalitat, uns aspectes que sempre emergien en les interpretacions del tan recordat intèrpret.
Akagi va plantejar el relat de la Segona Sonata amb un dramatisme inicial, tumultuós, desplegant una seguretat infalible i fortalesa que mai va defallir en l’exigent final de l’“Allegro agitato”. Després, un relat oníric, un piano refinat en què les variacions temàtiques es desplegaven en un “Non allegro” mitjançant una elegància expressiva plena de subtilesa. L’“Allegro molto” final va anar creixent en intensitat, fogositat, per abocar-se a la tonalitat major amb què clou el darrer passatge de l’obra, amb un pianisme radiant de lluminositat. Una versió de la Sonata núm. 2 en la qual Akagi va mostrar plena sinergia amb tots els aspectes d’aquesta complexa composició. Llargs aplaudiments per a una pianista que va coronar el recital amb la Fantasia Impromptu i el Vals op. 64 núm. 1, “Vals del Minut” de Chopin.
