FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS (FEMAP). Quartet Teixidor. Obres de Haydn i Mozart. REFUGI DE L’ESTANY GENTO – LA TORRE DE CAPDELLA (VALL FOSCA). 14 DE JULIOL DE 2018.
Algunes de les iniciatives d’aquest Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP) que ja va per la vuitena edició poden semblar una bogeria o, fins i tot, un scherzo (broma), tot parafrasejant el pare del quartet de corda Franz Joseph Haydn, que va contribuir a la implantació d’aquesta forma amb el seu extens i prolífic catàleg compositiu. Broma o bogeria, no és el primer any que el dit festival, que dirigeix Josep Maria Dutren, organitza un concert al refugi de l’estany Gento, és a dir, “allà dalt de la muntanya”, tan amunt que cal pujar-hi amb telefèric. Però no només això, el telefèric està situat a la base d’un embassament al qual s’arriba després d’un camí cada cop més angost i d’una durada aproximada de tres quarts d’hora amb cotxe des de qualsevol població de la vall Fosca, al Pirineu lleidatà. Resumint: calen tres hores de cotxe des de Barcelona fins a arribar a la vall Fosca, més tres quarts d’hora per pujar a la base del telefèric, més un quart d’hora de pujada a la cota 2.200 on està l’estany Gento i el refugi esmentat. Tot plegat, com dèiem, una bogeria.
Però, deixin-me que els ho pregunti: ¿han estat mai a la vall Fosca? ¿Han pujat mai a dalt de tot de l’estany Gento? ¿Han escoltat mai un concert en un lloc tan remot? Doncs els ho recomano. Aïllada de la fama que el romànic de Boí i l’accés a l’estany de Sant Maurici i el Parc Natural d’Aigüestortes atorga a la vall situada a l’altra banda de les muntanyes, la vall Fosca és un reducte paradisíac, encara avui poc explotat pel turisme i, per tant, protegit de l’allau de visitants externs que podrien malmetre la bellesa exuberant de la seva naturalesa. Sobretot després d’un hivern i una primavera tan generosos en pluja com els darrers, la verdor i l’abundància dels pantans i embassaments exalten la formositat d’un entorn privilegiat. I privilegiat, per què no?, també per fer-hi música. A aquesta iniciativa tan esbojarrada com brillant del FEMAP, cal sumar-hi l’altre objectiu principal del Festival: fer arribar la música a un públic que hi té poc accés o, fins i tot, que no està acostumat a escoltar concerts de música clàssica, però que atrets per la proposta d’esbarjo global que ofereixen els paquets turístics amb oferta gastronòmica, de natura i cultural, viuen les seves primeres experiències musicals.
En aquest context, cal valorar que en el concert presenciat el dissabte 14 de juliol passat a dalt de tot del Refugi de l’Estany Gento s’aplegués un nombrós públic, més de cent persones, amb gran proporció de públic local, per escoltar amb la vista de la vall i les muntanyes com a marc d’escenari el concert del Quartet Teixidor. La formació catalana, resident de l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida des de la temporada 2013-14, va oferir un programa que explorava la implantació de la formació de quartet de corda durant el Classicisme. Fou interessant i necessària l’explicació que el viola del grup, Jordi Armengol, efectuà abans de cada peça, la qual facilità al públic la comprensió de les obres.
El programa va començar amb el Divertimento en Fa major, KV 138 de W. A. Mozart, forma prèvia a la del quartet establerta per Haydn, en la qual un joveníssim Mozart realitza les seves primeres creacions per a quartet de corda. Tot seguit, el Quartet en Mi bemoll major, op. 33 núm. 2 de Haydn, altrament conegut com “la Broma” va servir per il·lustrar l’estructura clàssica del quartet, en quatre moviments, amb un scherzo (o broma) com a part integrant, i amb l’afegit de les bromes en forma de picada d’ullet del propi Haydn. És a dir, l’ús del glissando com a motiu expressiu en mans del primer violí, un recurs estilístic de molt mal gust per l’època, propi probablement dels músics populars, i la fragmentació de la coda en diverses aturades aparentment conclusives, només aparentment…
El concert es va cloure amb el Quartet en Sol major, KV 387, “Primavera” de W. A. Mozart, l’obra més sòlida del programa. El Quartet Teixidor va haver de fer front a la constant desafinació de què eren víctimes els instruments a causa de la calor, però malgrat tot va aconseguir una interpretació notable que va tenir moments d’especial lluïment en aquesta darrera peça.
En acabar el concert, mentre esperàvem per baixar novament amb telefèric, tot gaudint de les vistes espectaculars que oferia el refugi, pensava que més que una broma, la vivència d’una experiència musical i extramusical d’aquestes característiques era un autèntic regal. I només per això, bogeries com aquestes tenen autèntica raó de ser.
Imatge destacada: Quartet Teixidor (foto d’arxiu)
