NITS DE CLÀSSICA. Tabea Zimmermann, viola. Javier Perianes, piano. Obres de Schumann, Brahms, Kurtág, Falla. CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE GIRONA. 11 DE JULIOL DE 2015.
Per Lluís Trullén
El claustre romànic de la catedral de Girona va convertir-se una vegada més en escenari per als concerts del festival Nits de Clàssica. Una càlida nit d’estiu va acompanyar dos artistes de qualitat contrastada com són la violista Tabea Zimmermann i el pianista Javier Perianes. En un escenari ubicat a la intersecció de dues galeries del claustre i aprofitant la particular qualitat de projecció acústica que ofereix l’arquitectura basada en voltes de canó, mancada de qualsevol reverberació, la música de Schumann, Brahms, Falla i Kurtág va sonar amb una delicada calidesa. Cercant unes sonoritats molt més temperades, allunyades d’un excés de voluptuositat i aprofundint en el més essencial del missatge amb una càrrega de subtilesa extraordinària, la música de la insigne Sonata Arpeggione, de la Sonata op. 120 núm. 2 de Brahms o de la Fantasiestücke de Schumann va emergir en tota la seva essència.
Tabea Zimmermann, reconeguda molt probablement com la millor violista del món, i Javier Perianes, un dels més grans pianistes del circuit internacional, gaudien fent música de cambra i la seva entesa (molt més enllà de qüestions merament tècniques ja pressuposades), anava sempre a la recerca de la sonoritat més bella i emotiva. Un Schubert que emergia amb un lirisme ple de poesia, un Brahms d’intens simfonisme però amb la claredat pròpia d’un lied o dels Intermezzi per a piano, i una Fantasia de Schumann que semblava seguir les indicacions de “tocar de manera fantàstica i apassionada” que indica la seva homònima per a piano, van sobresortir en el decurs de les interpretacions. Zimmermann i Perianes gaudien fent música, es trobaven a gust a l’escenari i transmetien aquestes sensacions al públic que omplia dues de les galeries del claustre.
La violista va interpretar en solitari tres de les peces de la sèrie que el compositor György Kurtág va dedicar a la violista (Sings, games and messages), entre les quals no podia mancar …eine Blume für Tabea, i com a cloenda –amb un Javier Perianes extraordinari– va coronar el concert amb els colors de les Siete canciones populares españolas de Manuel de Falla. Llargs aplaudiments que varen tenir com a recompensa ja fora de programa el delicat lirisme del Vals sentimental de Txaikovski.
