TEMPORADA OBC. Alba Ventura, piano. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Jaume Santonja, direcció. J. Garreta: Pastoral. L. van Beethoven: Concert per a piano núm. 5, en Mi b, op. 73, “Emperador”. J. Brahms: Simfonia núm. 1, en Do menor, op. 68. L’AUDITORI. 20 D’OCTUBRE DE 2024.
La pianista Alba Ventura i el director Jaume Santonja van compartir protagonisme al tercer programa de la temporada de l’OBC. Que incloïa dues obres cimeres del repertori, com són el Concert per a piano Emperador de Beethoven i la Simfonia núm. 1 de Johannes Brahms, pàgines que van ser precedides per la interpretació del bellíssim poema simfònic Pastoral de Juli Garreta. L’OBC, després d’haver actuat sota les ordres de Morlot en els dos programes precedents –amb una recordada interpretació al concert inaugural del Daphnis et Chloé de Ravel–, ara comptava amb el jove Jaume Santonja com a director invitat substituint Kazushi Ono, anunciat en un primer moment.
Nomenat director invitat principal a l’Orquestra Simfònica de Milà la temporada 2022-23 i graduat com a percussionista per l’ESMUC, Santonja ha dirigit nombroses orquestres espanyoles i actuat sota les ordres de grans directors internacionals. El director valencià exposa un gest mesurat, atent al detall a la recerca del preciosisme de la sonoritat; ja a la Pastoral de Garreta mostrava aquest gust per obtenir una musicalitat summament comunicativa. La claredat dels plans sonors proporcionava una plasticitat lírica que omplia de diafanitat aquesta bucòlica partitura del compositor empordanès, de qui el proper 2025 es commemorarà el centenari de la mort i que L’Auditori recordarà en diferents concerts.
Destacat preàmbul per al cèlebre Emperador de Beethoven amb Alba Ventura com a solista. Calia saber com la destacada solista catalana plantejaria aquesta obra cabdal del repertori i que tants dels nostres pianistes, des d’Albert Guinovart a Daniel Ligorio, extrets d’una llista llarguíssima, han interpretat. La pianista barcelonina va cercar una versió plena de fortalesa i lluminositat d’acord amb la brillant tonalitat de Mi bemoll major. Les sonoritats àmplies, els atacs rotunds, l’articulació impetuosa atorgaven una visió heroica, temperamental i radiant al seu plantejament. Ventura va oferir un Beethoven ple de decisió, més proper a un apassionat estil romàntic que a una temprança clàssica, aspecte tan present en el seu magnífic enregistrament dedicat a Sonates de Mozart. La seva empremta personal, amb el domini del pes de la pulsació i del perfecte ús del pedal –aspectes indissociables de l’Acadèmia Marshall– van brillar en el decurs de la interpretació. Un deliciós pas pel segon moviment, amb un gran control del pes del braç, va permetre assaborir el seu lirisme exquisit emergint com a contrast en una versió apassionada. Com a obra fora de programa, el sublim Intermezzo núm. 2 de l’opus 118 de Brahms, un bellíssim punt final d’aquesta actuació de Ventura.
I la Primera Simfonia del compositor hamburguès Brahms va servir per mostrar-nos la millor de les cares de l’OBC. Una versió en la qual van conviure tant un profund pathos emocional en l’“Andante sotenuto”, amb textures refinadíssimes de les cordes, com la majestuositat d’un darrer moviment que emergia amb un treball esplèndid de metalls i fustes. Santonja va presentar un Brahms amb un profund relat romàntic, mesurat en la vehemència i malgrat produir-se puntuals desequilibris de volums en els tutti entre cordes i metall, va mantenir la cohesió entre les seccions de l’orquestra. Una Primera de Brahms que va deixar entreveure el treball d’un director que té un gran futur per davant.
Imatge destacada: (c) May Zircus.
