FESTIVAL CASTELL DE PERALADA. Giselle d’Adolphe Adam. Ballet du Capitole de Tolosa de Llenguadoc. Dir.: Kader Belarbi. AUDITORI PARC DEL CASTELL DE PERALADA. 13 DE JULIOL DE 2018.
Una versió màgica, respectant tot l’esperit de l’escola francesa de ballet, va embolcallar la representació de Giselle oferta pel Ballet du Capitole de Tolosa de Llenguadoc en el marc del Festival Castell de Peralada. Kader Belarbi, director de dansa del ballet del Capitole, transforma els pagesos en viticultors al primer acte i emfatitza al sublim segon acte l’esperit de les noies mortes, les wilis. Aquesta versió estrenada el desembre del 2015 a Tolosa de Llenguadoc copsa tot l’esperit del llibret de Gautier basat en Heine i la música ha pouat en les fonts de la partitura d’Adam mitjançant el treball de Philippe Béran. Un cos de ball excepcional integrat per uns quaranta artistes va tenir com a protagonistes una sublim Natalia de Froberville com a Giselle, un espectacular Ramiro Gómez en el rol de Loys/Albrecht i Rouslan Savdenov com a Hilarion, tot sublimant, en una nit memorable, la que el propi Kader Belarbi defineix com l’obra mestra del ballet.
Tots els ingredients estaven perfectament disposats per escoltar la música enregistrada per l’Orquestra del Capitole de Tolosa de Llenguadoc i admirar un cos de ball de llarguíssima tradició en el qual cadascun dels integrants, procedents d’onze nacionalitats diferents i curosament seleccionats, eleven al més alt grau interpretatiu l’essència del ballet. El primer acte evocava un món en què la frescor, la naturalitat, ens apropava a la lluminositat d’un Brueghel com escrivia Valèria Gallard en les notes que acompanyaven el programa, en un ambient festiu, contrapunt als successius esdeveniments que acabaran en tragèdia. Giselle balla fins a morir després de veure com el seu estimat Loys, desemmascarat per Hilarion en presència de nobles i camperols, no era un altre que el noble Albrecht, promès de la marquesa Mathilde.
Curosa gestualitat, expressions facials meticuloses, detallisme en el gest, elegància, provocaven que una vegada i una altra el públic aplaudís les evolucions d’un cos de ball i uns solistes entregats dins un quadre escènic ple de realisme. El segon acte s’obria amb l’obscuritat d’un bosc on hi ha la tomba de Giselle; un món tenebrós com a contrapunt del món terrenal del primer acte. Les wilis, les núvies mortes que fan ballar fins a la mort els homes traïdors, creaven amb els seus vaporosos vestits blancs una atmosfera velada, màgica i supraterrenal. Brillantíssima Alexandra Surodeeva com a Myrtha, reina de les wilis; colpidor Rouslan Savdenov encarnant el rol d’Hilarion –el jove també enamorat de Giselle–, i novament un Ramiro Gómez que va deixar empremta d’una elegància i espectacularitat només en mans d’uns pocs escollits. El treball del cos de ball femení en aquest segon acte va ser extraordinari, per l’elegància del gest, per la sincronització, per la precisió en la realització de cadascun dels elements coreogràfics. Novament la Giselle de Natalia de Froberville implorant amb un ball ple de sensibilitat la salvació de Loys/Albrecht va expressar tota la poètica romàntica que amaga el seu personatge.
Érem davant d’una versió que abasta tot l’esperit de la tradició del ballet clàssic, l’elegància, el refinament que respecta l’essència d’aquesta obra mestra. Mai traeix el seu esperit romàntic, ans al contrari, la dialèctica “mort versus amor” preval mitjançant una coreografia bellíssima de Belarbi, una escenografia curosa i realista de Thierry Bosquet i un meravellós vestuari d’Olivier Bériot. Resultat: aplaudiments i més aplaudiments d’un públic entusiasmat amb l’espectacle que va tenir la sort que l’amenaça de pluja al final del primer acte s’esvaís definitivament al llarg del segon.
Imatge destacada: © Toti Ferrer
