PALAU ÒPERA. Giuseppe riconosciuto de Domènec Terradellas. Èlia Casanova, Mercedes Gancedo, Anna Alàs, Rafael Quirant, Jorge Navarro, Roger Padullés. Vespres d’Arnadí. Dani Espasa, direcció. PALAU DE LA MÚSICA. 24 D’OCTUBRE DE 2024.
El Palau de la Música ha inaugurat la seva temporada d’òpera amb l’oratori barroc Giuseppe riconosciuto de Domènec Terradellas, tota una declaració d’intencions pel que fa a la recuperació del patrimoni musical català, que, esperem-ho, segueixi endavant.
La proposta de Dani Espasa i el seu conjunt Vespres d’Arnadí ja es va poder escoltar l’estiu de l’any passat al Festival de Torroella de Montgrí. En aquest temps, la interpretació ha pres cos i seguretat i, en l’estrena al Palau de la Música, el director va saber imprimir elegància i refinament a la música de Terradellas i va potenciar la part dramàtica d’aquesta història bíblica de Josep i els seus germans, amb llibret de Pietro Metastasio, estrenada a Nàpols el 1736.
A nivell musical, Espasa, des del clavicèmbal, va dirigir un conjunt de primer ordre i ben cohesionat que va extreure diferents textures dels instruments i va potenciar l’aspecte contrapuntístic de l’obra, alhora que en els recitatius i les àries, de gran dificultat tècnica, va optar per una lectura dinàmica que va potenciar la tensió narrativa.
En aquest sentit, va comptar amb un repartiment de luxe, encapçalat per la soprano Èlia Casanova com a Giuseppe (que substituïa Alicia Amo), que va anar guanyant seguretat a mesura que avançava l’obra –es va aprendre el paper en tres dies–, amb bons aguts i afinació i un punt més dubitativa en els greus, tot destacant en el duo final del segon acte amb Mercedes Gancedo. Aquesta, com a Beniamino, va destacar per uns recursos vocals de primer ordre, de veu plena i ben projectada i aguts precisos i nets, amb una ària al final del tercer acte meravellosament acompanyada pel magnífic arxillaüt de Pablo Fitzgerald. La mezzo Anna Alàs va estar magnífica, com sempre, amb una veu profunda, vellutada i plena d’harmònics i va dotar el seu Simeone d’una gran expressivitat emocional.
Pel que fa al repartiment masculí, va destacar per sobre de tots el contratenor Rafael Quirant com a Giuda, amb un domini inusitat de la tessitura aguda, gairebé de soprano, esplèndida projecció i un domini de la tècnica extraordinari. Els tenors Roger Padullés i Jorge Navarro Colorado completaven el repartiment, el primer com a Cabri, d’aguts entregats i bon ofici, i el segon com a Tanete, que va anar guanyant punts fins a la seva magnífica ària final, “Non v’intendo e pur vi adoro”, al més pur estil händelià.
Director, orquestra i cantants van ser merescudament aplaudits en una nit en què el Palau de la Música va retre homenatge a una figura fonamental de la música barroca catalana amb una interpretació que va deixar petja. El treball conjunt d’Espasa i Vespres d’Arnadí va demostrar que Giuseppe riconosciuto no és només una rara joia del repertori operístic català, sinó una obra d’una gran riquesa musical que recupera el vincle entre la música barroca catalana i el llegat musical universal.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
