TEMPORADA OBC. Cristina Gómez Godoy, oboè. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Rebecca Tong, direcció. Manel Ribera: Suite in stile antico. Richard Strauss: Concert per a oboè en Re, TrV 292. Piotr Ílitx Txaikovski: Simfonia núm. 5, en Mi m, op. 64. L’AUDITORI. 3 DE FEBRER DE 2023.
L’OBC va tornar a brillar en el concert d’aquest cap de setmana passat, sota la batuta de la indonèsia Rebecca Tong i amb un programa que combinava la mirada al passat i al futur de la música clàssica, tal com ja va mostrar, d’entrada, l’estrena de Suite in stile antico de Manel Ribera, que s’estrenava sota el paraigua del Barcelona Creació Sonora.
El mateix Manel Ribera va sortir a l’escenari per presentar la seva obra, un fet que ja és habitual en les peces de nova creació a L’Auditori i que el públic agraeix en gran manera. La seva Suite in stile antico vol unir la tradició amb la modernitat. Així, tot i que l’estructura es basa en els esquemes compositius de la música galante, alhora treballa nous sons dividint l’orquestra en dues i afinant-les a un quart de to de distància, fet que amplia la paleta de colors. El resultat és una peça rítmica i sonora, imaginativa i amb una molt bona combinació instrumental.
Va seguir-la el Concert per a oboè de Strauss, una peça de maduresa que retorna a la sublimació del Classicisme en què el compositor alemany ja va excel·lir amb El cavaller de la rosa. Aquí, Strauss ens proposa un joc de filigranes i delicadeses sonores que la directora va saber copsar i encomanar als músics extraient matisos de les cordes i, sobretot, no tapant per excés de volum la solista, fet massa habitual en alguns directors. La sensibilitat artística i el virtuosisme tècnic de l’oboista Cristina Gómez Godoy, sorgida de la tutela de Daniel Barenboim, amb qui va enregistrar aquesta mateixa peça, van fer la resta. La jove andalusa va interpretar el Concert amb elegància i delicadesa, a més d’un virtuosisme important en una obra que no deixa temps a l’intèrpret per respirar, i el públic li ho va reconèixer amb forts aplaudiments.
El plat fort de la tarda, però, era la Cinquena de Txaikovski, una obra magna apta per a melòmans refinats i per a neòfits. I aquí sí que hi va haver disparitat d’opinions entre el respectable. Rebecca Tong va optar per una direcció épatant, que l’allunyava del mite que els orientals són freds. Des del primer moment va arrencar amb un ritme viu i un esclat de metalls contundent, fet que va fer que ens perdéssim aquell inici obscur, gairebé tètric del primer moviment. Sí que va estar bé en el marcatge dels tempos i buscant l’efectivitat emocional en els forte, com també en els canvis de dinàmica. Les parts solistes van ser excel·lents, sobretot en el solo del trompa solista, que va saber treure tota la capacitat melòdica del seu instrument a l’inici de l’andante cantabile que obre el segon moviment, mentre que els de les fustes van quedar una mica més apagats pel volum de l’orquestra. Tot i que els melòmans potser hi van trobar falta de matisos, l’orquestra va mostrar tota la bellesa intrínseca de l’obra de Txaikovski i Tong va dotar de la solemnitat requerida el quart moviment, amb un final grandiós que el públic va premiar amb bravos entusiàstics.
Imatge destacada: (c) May Zircus/L’Auditori.
Y vengut expresament desde Bordeaux para el concerto de Manel Ribera a sido formidable y despues el concerto por oboe y la 5 de tchaikovsky un maravilloso momento Musical con una formidable excellente orchestra.