PALAU 100 CONSTEL·LACIÓ. The Mutter Virtuosi. Anne-Sophie Mutter, violí i direcció. Obres de Previn, J. S. Bach i Vivaldi. PALAU DE LA MÚSICA. 1 D’ABRIL DE 2016.
Per Lluís Trullén
Quatre dècades enrere una nena de tretze anys assolia un triomf incontestable sota la batuta del llegendari Herbert von Karajan. Començava la vida artística d’una de les violinistes més indiscutiblement aclamades del panorama internacional i plena reconeixements i distincions des de diferents àmbits artístics i socials. Anne-Sophie Mutter tornava al Palau en la gira internacional que està portant al costat de The Mutter Virtuosi, el conjunt integrat per tretze joves instrumentistes de corda i el clavicembalista Knut Johannessen. Instrumentistes que amb un gran talent musical estan becats per la Fundació internacionalment coneguda de l’artista i que tenen l’oportunitat de compartir escenaris internacionals amb la violinista.
Amb un Palau que presentava el ple de les grans ocasions, Mutter i els joves instrumentistes ens van proposar un programa tan atractiu com ben estructurat. D’inici, l’obra Nonet, que el compositor André Previn (tan vinculat a la vida artística i sentimental de la violinista) va compondre l’any 2014 expressament per al conjunt. El concert va continuar amb dues obres paradigmàtiques del Barroc com són el Concert per a dos violins, BWV 1043 de J. S. Bach i Les quatre estacions de Vivaldi.
El conjunt que dirigeix Mutter toca amb una energia i un lliurament constant; la il·lusió, el fet de passar-s’ho bé, les hores d’assaig en què tot està perfectament preestablert, ens atorguen en el moment del concert unes interpretacions fresques i lluminoses, extravertides i descriptives. Una versió heterodoxa de Les quatre estacions, amb un tempo explosiu proper a la llegendària versió de Biondi i amb l’energia d’aquell altre èxit discogràfic de Nigel Kennedy –amb més dos milions de còpies venudes en el seu moment– va constituir l’aposta més personal a nivell interpretatiu del concert. L’alt poder descriptiu de la interpretació, els efectes sonors de gran vistositat, els canvis sobtats de dinàmica, l’efectisme portat l’extrem, ens apropaven a una versió d’una energia musical inqüestionable. Mutter coneix perfectament el talent dels músics que l’acompanyen, i per això no va dubtar a compartir el rol de solista amb tres d’ells en cadascun dels moviments del Concert per a dos violins de Bach. Sensibilitat, precisió rítmica, exactitud en les entrades. Un Bach deliciosament exposat, però amb una musicalitat més aviat efectista. Però aquestes versions tècnicament impecables, extravertides per la seva varietat constant de dinàmiques, gaudien paral·lelament d’una tremenda sensibilitat expressiva. Els moviments lents de les pàgines concertants barroques van ser una deliciosa aportació al més subtil dels refinaments interpretatius. Res no s’escapava de la mirada atenta de la violinista i del primer violí, Ye-Eun Choi, amb fusta de concertino de primer nivell per a grans formacions simfòniques.
L’acurada interpretació en l’obra Nonet de Previn, articulada en dos quartets de corda i un contrabaix, requereix unes condicions tècniques exigents. Expressar tot el sentit rítmic amb els constants canvis de compàs, la complexitat de les seves dinàmiques, de la perfecta afinació d’una obra que es mou en diferents plans tonals i amb una varietat temàtica constant, són una prova de foc que els intèrprets van superar amb escreix.
Mutter, amb la seva simpatia, amb el seu domini de l’escena, amb la seva musicalitat extraordinària, va liderar aquest concert que es va cloure entre infinitat de bravos, amb la celebradíssima “Ària” de la Suite en Re de J. S. Bach.