PALAU BACH. J. S. Bach: Passió segons sant Mateu. Cor de Cambra del Palau. Cor Infantil de l’Orfeó Català. Vespres d’Arnadí. David Fischer, Pau Armengol, Guillem Batllori, Mercedes Gancedo, Mireia Tarragó, Tànit Bono, Mercè Bruguera, Lara Morger, Matthew Thomson, Daniel Morales, Pablo Acosta, Vincent de Soomer. Christoph Prégardien, director. PALAU DE LA MÚSICA. 25 DE MARÇ DE 2024.
Ja fa anys que escoltar una Passió a casa nostra és un fet normal com ho és arreu d’Europa. Grans directors, com Herreweghe, Savall, Gardiner, Harnoncourt o Jacobs han vingut amb les seves formacions per oferir-nos alguna de les Passions de Bach. Ara el Palau de la Música ens acaba d’oferir una producció pròpia gràcies a l’enorme treball de persones concretes que, amb una voluntat a prova de bomba i sovint al marge d’institucions polítiques, han creat pòsit, xarxa i infraestructures per tal que ens puguem equiparar a Europa en qualitat musical. Gràcies.
Tot això ve a tomb de la Passió segons sant Mateu de Bach que vam poder escoltar dilluns al Palau de la Música a càrrec del Cor de Cambra del Palau, el conjunt Vespres d’Arnadí i el director –i tenor– Christoph Prégardien, el qual va escollir i preparar els solistes sorgits del Cor per als papers principals. La producció del Palau de la Música es va estrenar diumenge a l’Auditorio Nacional de Madrid amb un èxit important i va demostrar que els nostres músics i cantants són de primer nivell internacional.
Entrant en matèria, Prégardien va optar per una primera part de tempo excessivament lent que va acusar certa monotonia i un punt erràtic, i el va accelerar en algun passatge sense motiu aparent. A la segona part, però, l’obra es va assentar i va anar guanyant força i vivacitat a mesura que creix la tensió dramàtica del relat i la familiaritat d’algunes de les àries més belles i exigents escrites per Bach. El Cor de Cambra va sonar compacte, ben empastat i clar en l’articulació jugant entre la lleugeresa, la solemnitat i la contundència segons el que requereix la partitura –meravellós el to de pregària a “Wenn ich einmal soll scheiden”– i també el Cor Infantil de l’Orfeó Català va respondre amb excel·lència en el seu difícil repte d’assumir el coral de veus blanques.
David Fischer va ser un Evangelista extraordinari, que portà tot el pes dramàtic de l’obra amb una entrega absoluta i un magnetisme que es va fer encomanadís a director, músics i solistes. El tenor alemany va fer creïble i profundament humà el personatge dotant-lo de tendresa i passió –impactant el recitatiu “Quan la terra tremolà”– i va lluir una veu neta i càlida, ben projectada i juvenil per passar per sobre dels esculls tècnics amb facilitat.
Amb una veu bonica i elegant tot i l’escassa projecció, el baix Pau Armengol va anar endinsant-se en el rol de Jesús, que va cantar de memòria i destacant especialment en el duo amb la viola de gamba María Elena Medina a “Komm, süsses Kreuz, so will ich sagen”; tots dos fantàstics. També en l’apartat masculí va destacar el baríton Guillem Batllori en el doble rol de Judes i Pilat: timbre bonic, bona projecció, segur i gran musicalitat. El tenor Matthew Thomson va cantar amb tendresa i els baixos Daniel Morales, Pablo Acosta i Vincent de Soomer van estar convincents.
Pel que fa a les veus femenines, va destacar la soprano Mireia Tarragó en totes les seves aparicions, tot demostrant un molt bon fraseig, veu càlida i legatos bonics, especialment a “Aus Liebe wil mein Heiland sterben” després del solo de flauta de Marina Durany, commovedor. La també soprano Mercedes Gancedo va mostrar un timbre i cant bonics, mentre que les mezzosopranos Tànit Bono, de veu vellutada, càlida i plena de subtileses, va emocionar especialment a “Erbarme dich” a duo amb l’esplèndida concertino Farran Sylvan James. Lara Morger va brodar una commovedora “Können Tränen meiner Wangen” i Mercè Bruguera va sortir airosa en les seves intervencions.
Vespres d’Arnadí va exhibir un nivell altíssim i demostrant per què és una de les millors formacions barroques del país. El seu so és delicat, elegant, fresc i compactat, i els seus solistes, virtuosos, tant els esmentats anteriorment com l’arxillaüt Pablo Fitzgerald, l’oboista Pere Saragossa i el director de la formació, orgue i clavecí, Dani Espasa.
El cor final, “Wir setzen uns mit Tränen nieder”, va sonar triomfal i esperançador en una Passió plena de força dramàtica, humanitat i riquesa musical que el públic va reconèixer amb forts bravos i aplaudiments.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
