PALAU BACH. Matthew Thomson, Evangelista; Joan Francesc Folqué, tenor; Oriol Mallart, baríton; Elionor Martínez, soprano; Lara Morger, contralt; Juan de la Rubia, orgue, Cor de Cambra del Palau de la Música, Orquestra Barroca Catalana. Xavier Puig, director. J.S. Bach: Passió segons Sant Joan. PALAU DE LA MÚSICA. 24 D’ABRIL DE 2022.
L’equilibri és el concepte que, en tots els sentits, defineix millor la interpretació de la Passió segons Sant Joan que es va poder sentir aquest diumenge al matí al Palau de la Música, en un concert del cicle Palau Bach programat pel Cor de Cambra del Palau i amb la participació, com a convidats, de l’Orquestra Barroca Catalana i un conjunt de solistes parcialment posseïdors de la Salvat Beca Bach.
Tot plegat, sota les ordres de Xavier Puig, un director que no deixa de sorprendre per la seva gran capacitat de treball -en aquest cas, com a titular del Cor de Cambra- i la personalitat que sap imprimir a cadascuna de les seves interpretacions per tal que, compartint un mateix segell de qualitat, cada obra adquireixi els matisos necessaris per fer del concert un èxit.
Així, si fa pocs dies el vèiem en aquest mateix escenari al capdavant d’una immensa massa coral i orquestra per afrontar el Requiem de Verdi, les forces de què es va dotar per a aquesta Passió no podien estar més ben proporcionades: el Cor de Cambra, integrat per gairebé una trentena de veus que funcionen com un engranatge perfecte, va lluir alhora claredat en l’articulació, empast, lleugeresa i contundència quan va ser necessari, adequant l’emissió al caràcter del rol que representa el cor en cada moment i reflexiu i contemplatiu en uns corals que Puig va dirigir amb especial intimisme i atenció als detalls.
Tant els membres del cor com els solistes van superar els esculls que suposa per als nostres cantants la llengua alemanya -materna per a la contralt Lara Morger-, i tant ella com Elionor Martínez, Joan Francesc Folqué i Oriol Mallart van sortir airosos de les intervencions que els reserva la partitura, i que inclouen algunes de les àries més belles i alhora exigents del catàleg bachià. Menció especial per a l’Evangelista de Matthew Thomson, tenor australià de trajectòria lleugerament més dilatada que li va permetre oferir una interpretació molt acurada d’un rol compromès com el seu. El públic li ho va reconèixer a l’hora dels aplaudiments. Entre els petits papers que solen anar a càrrec dels integrants del cor, va destacar l’encertada elecció de confiar les intervencions de Jesús a la bellíssima veu de Germán de la Riva.
Igualment i merescudament aplaudits van ser l’Orquestra Barroca Catalana i l’organista Juan de la Rubia, que van saber acompanyar en tot moment les veus amb la dosi de volum justa, sens dubte atents a les indicacions de Xavier Puig, que va vetllar per tal que els instruments no anessin mai més enllà d’allò que els cantants necessitaven.
Alguns petitíssims detalls escènics a càrrec del cor –la coordinació d’alguns moviments o creuaments de mirades, per exemple, tan ben assajats com la part musical- i els subtítols en català –tot i alguna lleu asincronia-, van ajudar a seguir una agradable interpretació d’aquesta obra canònica que, tot just pocs dies després de la Setmana Santa, va demostrar un cop més la seva atemporalitat.
