SIMFÒNICS AL PALAU. Orquestra Simfònica del Vallès. Dir.: Xavier Puig. Passió segons sant Mateu de J. S. Bach. PALAU DE LA MÚSICA. DISSABTE. 2 D’ABRIL DE 2016.
Per Lluís Trullén
La gira que anualment realitza l’OSV per Setmana Santa ha arribat a la cinquena edició amb la programació de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach. Nou ciutats catalanes han acollit –i encara ho faran, fins al 10 d’abril, en què tindrà lloc el darrer concert, a Solsona– un esdeveniment de primer ordre musical, que a més ha aplegat nou corals –Agrupació Coral de Matadepera, Cantabile Cor de Cambra d’Olot, Cor Ciutat de Mataró, Cor Ciutat de Tarragona, Cor de Cambra Tyrichae, Coral Ginesta de Cervera, Orfeó Manresà, Orfeó Nova Solsona, ARSinNOVA Cor de Cambra i Cor de Cambra Anton Bruckner–, a més de corals infantils –Cor Infantil de l’Orfeó Manresà, Cor Infantil de Tarragona, Cor Veus Blanques Conservatori de Terrassa, Coral Infantil Nova Cervera, Coral Juvenil Rodamón i Labinota Cor Infantil de Tortosa– en una magna producció que aglutina centenars d’efectius per portar una de les fites de la cultura musical occidental per diferents punts de la nostra geografia. La gira va arribar al Palau: escenari amb més de dos-cents cantaires, als quals es van sumar el centenar de nens, orquestra simfònica i solistes vocals, presagiava una versió majestuosa d’aquesta obra que traspassa el fet musical.
Però el que podria haver estat una gran experiència musical, cal considerar-la més aviat com un experiment amb uns resultats menys que més acceptables. La màgia de la música i de la pròpia simbologia de la Passió rau en bona part en els emotius recitatius de l’Evangelista, en la sublim sonoritat de violí amb què Bach acompanya les paraules de Jesús. Exceptuant el recitatiu “Eli, Eli, lama sabthani”, tots els recitatius van ser eliminats; apareixien substituïts per la traducció dels esmentats recitatius, narrats en català en la veu d’Elies Barberà, els fets evangèlics intercalats entre els passatges corals i les àries. El motiu?… Potser cal buscar-lo en el fet que els organitzadors han pensat que el públic que s’apropa a escoltar la Passió segons sant Mateu desconeix la narració detallada dels fets de la Passió i mort de Jesús. El resultat?… La pèrdua d’una de les essències musicals de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach i la ruptura de tot l’engranatge que tan sublimment va concebre el compositor entre recitatius, cors i àries i, conseqüentment, l’esvaïment de tota la mística musical de la Passió.
Abstraient-nos d’aquest fet del tot rellevant (a més d’algun altre retall en els da capo de les àries o en l’absència de diferents fragments), cal valorar el treball dels cors, sense cap mena de dubte el més destacable de la Passió, amb els corals cantats en català i resolent amb gran sensibilitat, cohesió i claredat els passatges dels cors, naturalment respectant la llengua alemanya. La majestuositat que sempre suposa escoltar un cor amb desenes i desenes de veus, el treball implícit que comporta, les hores d’assaig invertides i el lliurament i la il·lusió dels cantaires van suposar un dels al·licients de la interpretació.
Pel que fa als solistes vocals, va destacar el baríton Joan Garcia Gomà, impecable en la projecció, en l’afinació i en la claredat que va aportar en les seves intervencions. S’ha de destacar així mateix el bon treball del tenor Carles Prat, que va resoldre amb eficiència els esculls que presentaven les seves intervencions, i mostrant especialment una gran lluminositat en el registre agut de la seva tessitura. Correcte el treball de la soprano Sara Blanch i de la mezzo Eulàlia Fantova, amb un color de veu i un registre central molt adequat per afrontar la música pròpia dels oratoris.
L’OSV va tocar amb solvència com a conjunt, bo i destacant-hi a títol individual el paper del primer violí i de la flauta solista, i va ser ben dirigida per Xavier Puig, que va aconseguir dominar amb correcció el nivell de volums amb el cor.
Una proposta de la Passió segons sant Mateu que queda molt allunyada dels grans referents històrics escoltats al Palau.
