ROMÉO ET JULIETTE de Charles Gounod. Albert Casals, Marga Cloquell, Gonzalo Ruiz, Enric Martínez-Castignani, Rosa Maria Abella, Tamára Abraão dos Santos, Pau Camero, Marc Sala, Cristòfol Romaguera, Roberto Redondo, Lluís Vergés, Jeroboám Tejera. Orquestra Simfònica del Vallès. Cor Amics de l’Òpera de Sabadell. Daniel Gil de Tejada, director. Pau Monterde, direcció escènica. Elisabet Castells, escenografia. LA FARÀNDULA (SABADELL). 20 D’OCTUBRE DE 2023.
La Fundació Òpera Catalunya, que acull l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell (AAOS), ha inaugurat temporada amb una de les grans òperes romàntiques basades en drames de William Shakespeare, Roméo et Juliette de Charles Gounod. L’òpera es va estrenar a París el 1867, en un moment en què França (i en aquest cas, dir França volia dir Europa) descobria l’obra del dramaturg anglès. Gounod en va fer un gran èxit que ha arribat fins als nostres dies amb unes quantes àries molt populars i fàcils de reconèixer.
Aquesta és una òpera de dos personatges, els dissortats amants de Verona, als quals la partitura reclama una gran exigència vocal. Amb quatre duets d’exaltació amorosa, molt apassionament i alhora tendresa, es necessita una bona química entre els intèrprets, la qual, però, a Sabadell no va acabar de ser-hi. Musicalment, la soprano mallorquina Marga Cloquell va ser una Juliette impecable, ben cantada, amb totes les notes ben col·locades des de la seva primera ària, “Ah! Je veux vivre!”. Al seu costat, el tenor Albert Casals, que ja havia interpretat aquest paper també amb l’AAOS el 2012, va ser un Roméo a vegades tens, sobretot a l’hora de pujar als aguts, que resultaven massa tibants, com va passar a la serenata “Ah! Lève-toi soleil!” i en altres moments.
Al costat dels dos protagonistes hi ha una bona colla de segons personatges que van ser ben interpretats. Cal destacar la soprano Rosa Maria Abella en el paper de Stéphano, que va cantar amb gràcia i domini la cançó satírica “Que fais-tu, blanche tourterelle?”, el baríton Pau Camero en el rol de Mercutio, i el baix-baríton Gonzalo Ruiz en el de Frère Laurent. El baríton Enric Martínez-Castignani va resoldre el paper de Le Comte Capulet amb tota solvència i amb la millor dicció francesa. El tenor Marc Sala va ser un Tybalt de cant molt elegant. A la mezzosoprano Tamára Abraão dos Santos només la traïa la seva joventut per al paper de la dida Gertrude.
Daniel Gil de Tejada al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Vallès va fer una versió més que solvent de la partitura, mentre que el cor, que obre l’òpera amb el pròleg que resumeix el que veurem per lamentar-ho i que en el decurs de l’òpera té diverses intervencions, va fer una interpretació de gran nivell, particularment al final del tercer acte, en el moment dramàtic en què els enemics Tybalt i Mercutio jeuen morts després d’haver-se desafiat.
La posada en escena que firma Pau Monterde és pràcticament la mateixa que ja es va presentar el 2012 amb escenografia d’Elisabet Castells. Un escenari despullat en què els cantants, arrecerats a banda i banda de l’escenari quan no interpreten, són espectadors de l’acció en un joc que no acaba de funcionar del tot. Pocs elements, l’imprescindible balcó al segon acte, llençols blancs estesos que seran mortalles al tercer acte, un gran llit al quart acte, la tomba al cinquè i poca cosa més. En aquest cas no es pot aplicar la dita de “menys és més”. Aquí menys és encara menys.
El que sí que ha canviat és el vestuari, que ara firma Montse Figueres, molt d’època i aparatós, en què dominen els tons vermellosos. També la il·luminació, de David Bofarull, excessivament fosca. Un altre canvi és el del mestre d’esgrima, ara Rubén Jordan, que ha creat un moviment ric i molt efectista. La coreografia d’Agustí Ros és la mateixa, senzilla i destinada a omplir la nuesa de l’espai escènic.
En un moment de grans enfrontaments al món, les paraules que es llancen a la cara les dues famílies enfrontades fins a la mort, quan cadascuna ha perdut un fill, eren trasbalsadores: “Pau? No, mai”.
Després del seu pas per Sabadell i Reus, aquest Roméo et Juliette es podrà veure a Tarragona, Granollers, Manresa Sant Cugat del Vallès, Figueres i Lleida.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
